Compatriotes,
L'artuclista Enric Juliana, delegat del diari del GrupoGodó a la capital del regne veí, ens adverteix als catalans en el seu article d'opinió d'avui, sí d'opinió!, que la independència de Catalunya no és ben vista a les cancelleries de França, Itàlia, Alemanya i la mateixa Espanya. [1] De les tres primeres no sé si creure-m'ho. De fet no m'ho puc creure. De l'última, sí que m'ho crec.
Li he deixat el comentari següent en l'apartat destinat a l'opinió dels lectors: "Cada article que llegeixo estic més convençut que la independència de
Catalunya és el millor que ens pot passar als catalans, ens és més que
necessària!, i per extensió als nostres estimats veïns de la
tangentòpoli espanyola. Cal fer net, i net de debò, una espanya sense
Catalunya es podrà regenerar al seu gust i posar el Miguel Primo de
Rivera de torn. Serà el seu problema. No pas el nostre. Si ho entenen bé
i si no ho entenen hauran de fer un esforç extra. Per cert, encara no
sabem què li ha dit el cap de toro amb el que té aquells diàlegs tan
emotius (llegeixi's irònicament-...). Però compte! Ell segueix penjat i
vostè, de peus a terra. Tot i que a vegades em ve algun dubte... Cal
anar amb compte amb l'ambient que es respira per les tabernes de la
capital del regne veí. Els efluvis de l'oli refregit poden ser nocius.
Mascareta! Usi una mascareta."
La resposta m'ha sortit de l'ànima a la vegada que de l'instint. Perque arriba un moment que, quan hom observa el canvi de rumb de certs periodistes reconvertits en opinadors, la desconfiança es torna malfiança.
El viratge que, amb un cop de timó brusc, han realitzat alguns dels opinadors del diari del conde fa que la posició de rebel·lia emocional, psicològica i política comenci a manifestar-se en forma de basarda. I cada dia que passa s'accentua una mica més.
Per tant, i de ja fa un temps -exactament des del 26 de novembre de 2012-, quan llegeixo segons quines coses, em poso una pinça al nas -metafòrica, és clar- per tal que l'oloreta que desprenen certes paraules no m'arribi al cervell i alguna que altra neurona se'm rosteixi com un pollastre de diumenge o directament se suïcidi.
Guanyarem!
[1] http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20130208/54365177692/la-causa-general-enric-juliana.html
