PSC o PSOE-ne?

Compatriotes, 

El passat mes de febrer vam fer un escrit que podeu revisitar aquí sobre el Partit dels Socialistes de Catalunya. La tesi de l'article era la següent: el partit socialista era un partit en via de descomposició ja que li fugaven vots cap a Ciudadanos, ICV i alguns al PP.

I avui m'esmorzo amb la notícia que dues associacions de militants de base dels socialistes, Ágora Socialista i Alternativa Ciudadana Progresista, en un manifest que podeu veure reproduït al final d'aquest escrit, i en el qual defensen que el es torni a crear la Federación Catalana del PSOE. El que seria la secció Nord-Est dels socialistes espanyols. 

La tesi d'aquests dos grups de militants rau en la idea que el PSC ha estat segrestat, sí, així ho diuen ells, per la burgesia nacionalista catalana i defensen, oh horror! que el nacionalisme català és etnicista. Així de simple i tot mentida.

Aquest moviment dels espanyolistes recalcitrants del PSC se circmuscriu al vot que 13 dels 14 diputados al Congreso de la seva nació van emetre instant al Gobierno de España a iniciar converses amb el Govern de la Nació Catalana per tal que es pugui fer una consulta/referèndum per saber l'opinió dels catalans respecte a la seva relació amb l'estat espanyol. Tot molt complicat. 

I és clar, tal votació ha tingut les seves conseqüències. La primera va ser el terrabastall causat dins de les files del PSOE i l'alçada de veus que van fer els barones per a trencar relacions entre ambdós partits i la possibilitat que es creés a Catalunya l'esmentada federación catalana. 

I ara aquesta segona. I és clar, si el psc no vol ser dead de veritat, caldrà que s'adoptin més mesures. Per que, tal i com està la situació, o el PSC es desvincula del tot del PSOE  i esdevé un partit nacionalment català o la fuga de vots seguirà cap als ciudadanos. 

I els socialistes que voten ciudadanos? Què faran? Tornaran a votar el PSOE? O seguiran votant els etno-hispànics? 

Cal tenir en compte que al Parlament de Catalunya durant l'etapa de la 2ª República espanyola, la federación catalana no va tenir cap representant i en canvi, la Unió Socialista de Catalunya, una escissió de la mateixa, sí que en va tenir. Podeu veure-ho aquí.

Si es creés la federación del PSOE, al nostre entendre, la divisió del vot espanyolista seria una benedicció. A més opcions, la llei d'Hondt aplica la seva justícia. I és implacable. 

Guanyarem!

Fiscals i democràcia

Compatriotes,

El cessament encobert del delegat de la Fiscalía General del Estado Español a Catalunya és un acte antidemocràtic? 

A pams, en Rodríguez Sol va ser nomenat a dit pel seu cap, en Torres Dulce que a la vegada també ho va ser pel ministro de Justícia de torn del PP, Alberto Ruíz Gallardón. La cadena de comandament i l'ordre jeràrquic en les altes esferes de l'estament fiscal i polític de l'estat  espanyol funcionen com una màquina greixada. Cada govern fa i desfà, a conveniència, en aquest i tants altres ordres funcionarials. 

El cessament encobert del fiscal Rodríguez es pot llegir des de l'òrbita catalana com un acte antidemocràtic. Cert. I la lectura s'esdevé per dos fets: el primer és la diligència en l'obertura d'una investigació per la publicació dels paperots del cni al diari El inMundo en plena campanya electoral; i el segon a partir de les declaracions al mitjà ultra ABC en què el senyor fiscal declarava, com tots els que tenen ulls i orelles s'han adonat, que a Catalunya hi ha obert un procés de canvi de condició política i jurídica, a partir de la voluntat popular expressada en unes urnes i que per tnat, s'havia d'escoltar la reclamació dels catalans.

Des de l'òptica espanyola, l'estat respón de la manera que sap. Sense diàleg i sense embuts. És genòmic. Ancestral. Si repassem la història del regne dels borbons, al llarg del segle XX, els governs de torn sempre han mostrat  la cara més fosca davant de determinades reivindicacions ja fóssin socials, polítiques i/o econòmiques. D'exemples, en tenim un carro. Ple fins dalt. A més reivindicació, més duresa en la reacció. Més repressió. 

Podem circumscriure el cessament d'un dels seus per haver-se desmarcat, molt tímidament, de la política imposada amb mà de ferro. 

I ho seguiran fent, sense embuts ni aturador. 

Davant d'aquest fet, ara, el que està en joc és la democràcia i les llibertats. 

Cal mantenir una posició de fermesa i no defallir. 

Guanyarem!

Llengua esmolada i mala llet

Compatriotes,

Aquesta setmana he escoltat dos editorials, jo ja en diria homilies de fra Cuní a la seva església privada on el bisbe Godó deixa fer i desfer, és el seu negoci. Les dues tan injustes cmom esmolades. Amb un toc de mala llet. Potser un toc és qualificar-ho i caldria posar-hi un altre qualificatiu més dur. Però m'abstindré de fer-ho. Cauria en la crueltat i el cinisme. I de passada em pujaria la tensió arterial. Passo.

 El que crec totalment intolerable és que una cadena que rep fons públics, a costa dels pressupostos es dediqui a intentar torpedinar dia sí i dia també l'acord de govern entre els dos partits majoritaris de la Cambra dels representants polítics de la Nació.

I pel que sembla, com que no ho aconsegueixen, han augmentat un grau la seva mala llet. A partir de les paraules, enverinades i esmolades tan del presentador de l'espai que hem citat més amunt i molts dels tertulians, que ja comencen a actuar com a simples comparses de l'il·lustre presentador amb un paper més que galdós, sobre la situació social i econòmica. 

Encara no hem sentit cap crítica als poders fàctics, i en especial cap als econòmics que hi tenen molt veure. No es diu res del paperot de caixes i bancs que han tancat l'aixeta del finançament a les nostres empreses, en especial les petites i mitjanes. No es diu res de la Cambra de Comerç de Barcelona, el president de la qual està en entredit després de la sentència judicial del TSJEspanyol a Catalunya en la qual es diu que el 90% dels vots de les últimes eleccions han de ser anul·lats [1]. Penós. Penós el paperot de Miquel Valls al servei de l'unionisme més caspós.

Només ha furgat una mica en la ferida de l'Alícia, l'espia espiada. Un cas que a Catalunya hauria de crear repugnància general, com va dir en seu parlamentària Oriol Junqueras, i la dimissió immediata i irrevocable d'aquest personatge. 

Però no amics, l'stablishment ha posat el punt de mira enfocat cap a la diana Mas. I dubto que hi deixin de disparar. I no disparen a perdigonada. Disparen amb bala i mira telescòpica. Cal abatre la peça. 

Esperem que no ho aconsegueixin. Està en joc la recuperació de la nostra LLIBERTAT. Sí, la recuperació que vam perdre a sang i foc per les tropes franco-castellanes fa gairebé 299 anys.

I penseu que, si perdem aquesta guerra, les conseqüències poden ser més penoses que les que van patir els nostres avantpassats a mans de l'avi del caçador. No ens ho podem permetre. És la supervivència de cadascú de nosaltres. Penseu en el futur que ens espera a tots plegats. Penseu en els vostres fills i néts. 

Guanyarem!

[1]  http://www.ccncat.cat/articles/informa/el-tsjc-anul%C2%B7la-el-90-del-vot-em%C3%A8s-les-darreres-eleccions-la-cambra-de-comer%C3%A7-de