dimarts, 6 d’agost del 2013

La Sagrada Família

Compatriotes, 

Hem estat uns dies de vacances. Ens referim al blog com podeu haver notat. Hem estat fent recerca, informant-nos i establint quatre idees estiuenques. Estiu calorós en temperatures i molt calent pel que fa a la guerra a la xarxa que ambdós bàndols estem portant a terme via Facebook i via twitter

La xarxa és un altre camp de batalla, ideològic i dialèctic. Però no deixa de ser un altre camp de batalla, al capdavall.

L'11 de setembre de 2014 s'acosta, un mes i escaig a la vista i la temperatura augmenta en graus i dècimes. L'Assemblea Nacional a dia d'avui ja porta 300.000 inscripcions. Ningú dubta a aquestes alçades que serà tot un èxit. 

I és clar, ja li ha sortit un gra de pus purulent. La cadena que vol muntar una associació de patriotes espanyoleros envoltant una dels monuments més importants del Cap i Casal. La plaça o el temple, ho sabrem més endavant...

En principi, sembla més difícil lligar Catalunya de nord a sud o de sud a nord amb 400.000 persones que envoltar una illa de cases de l'Eixample barceloní. Però... mai se sap.

Vista del Temple des de Google Earth


Com dèiem, l'escenari triat pels espanyoleros no és un qualsevol. És la Sagrada Família. La magna obra de l'arquitecte Antoni Gaudí. L'arquitecte que va ser detingut per la policia espanyola a Barcelona l'11 de setembre de 1924. En plena dictadura de Miguel Primo de Rivera. 

Recordem que va ser el dictador amb el qual Cambó va pactar una autonomia per a Catalunya a canvi del suport de la burgesia catalana al cop d'estat i posterior règim autoritari imposat pel general espanyol  el 13 de stembre de 1923. Recordem també que el cop d'estat es va realitzar amb el placet del Borbó de torn -Alfonso XIII-, la resta de militars -no tots, és clar-, les altes esferes de l'església catòlica espanyola i la resta de les classes oligàrquiques -ara en diuen extractives!-. Però el general, una vegada arribat al poder i haver explicat els seus plans pactats amb Cambó al seu Directori militar -Borbó inclós- es va fer enrera i aquí pau i després repressió.

En fí, deixem la història i tornem als fets que ens ocupen. Alguns espanyolistes han propagat que volen boicotejar la Via Catalana inscrivint-se en la mateixa per després no presentar-s'hi. Sembla ser que són membres o simpatitzants del partit leurrouxista. El fet és que -propaganda apart, van anunciar-ho a les xarxes socials, tot i que alguns van dir ràpidament que era una publicació fake-. Però la notícia va córrer com la pòlvora i sembla que ha fet d'esperó per a la inscripció a la Via Catalana.

A aquesta iniciativa, s'gi ha sumat la d'un altre col·lectiu. El que va perpetrar l'ocupació de la Plaça de Catalunya el passat 12 d'octubre al costat d'elements de l'extrema dreta, i plagat de militants i simpatitzants del partit de la corrupció i dels sobresous i per què no dir-ho, impulsat per ells, i amb finançament sospitosament ocult...  aquests són els que han impulsat la iniciativa de l'encerclament del Temple expiatori. 

Logo de la fusió dels partits espanyolistes
Compte! La iniciativa de la Via catalana va ser criticada pel cap de les forces del psoe a Catalunya, l'inefable follet del federalisme -pur nominalisme!- Pere Navarro, però la iniciativa dels espanyoleros no ha rebut ni una sola paraula en contra.El gran líder i follet va dir que a ell no li agradaven les cadenes de cap mena, incloses les humanes. I va instar els membres del Govern de la Nació a no assistir-hi n¡ a donar-hi suport.

Potser ho va dir en al·lusió als membres del seu partit que sí hi aniran i agafaran les mans dels catalans que volem deslliurar-nos del jou i les cadenes espanyoles. D'aquestes no en va fer esment. Curiós!

I com dèiem al començament el compte de twitter crític amb els colonialistes espanyols a Catalunya va elaborar el logo que veieu a la imatge superior. cal felicitar-los i seguir-los. Una iniciativa que al nostre entendre cada dia que passa, més que ser la inspiració d'una tarda,  ha passat a ser una realitat constatable, fins al punt que la direcció dels The Walking Dead Party se n'hauria de sentir orgullosa: han estat convidats a participar en l'encerclament de la Sagrada Família per a defensar la sagrada unidad de la patria. La de sempre. La seva, és clar. 

Posats a pensar, és molt, molt millor que facin cadenes humanes, potser més modestes, pollastres rojigualdos inclosos, enlloc de, com van fer en èpoques pretèrites, encanonin els que no pensen com ells o els recloguin en penoses presons. Decididament, és molt millor. No creieu?

Malgrat ells,


Guanyarem!

diumenge, 7 de juliol del 2013

Acta de defunció

Compatriotes,

Logo del TheWalkingDeadParty
Avui el TheWalkingDeadParty ha firmat la seva acta de defunció. S'ha fos. S'ha fet fonedís dins del partit gran o partit germà o partit fagocitador. 

Ens inclinem per l'última opció. El psc ha estat fagocitat. L'organisme gran es menja el petit.  I just després, ha començat el procés de digestió. 

I la natura que és sàvia, molt sàvia, conclourà el procés digestiu expulsant-ne els residus. I els residus no són altres que els membres de l'anomenat sector catalanista, si és que a hores d'ara encara no han estripat el carnet i ells mateixos s'han autovomitat d'aquest organisme  que ha entrat en estat de descomposició.

De moment sabem que els organismes residuals han fet un parell de rotets i han criticat la fagocitació. Però res més.
La fagocitació s'ha dut a terme a la ciutat andalusa de Granada. A la reunió territorial del psoe. I ha quedat escrit per a la posteritat amb la firma del corresponent document

Res de nou sota la capa de sol. Bé, res de nou, no.

Sí que hi ha novetats. Sí. 
Primera, es planteja la reforma constitucional en sentit federal. Llegiu bé sí, en sentit.

Segona, es nega o millor dit, no es diu explícitament que Catalunya és una Nació. 

Tercera, no es reconeix el dret a decidir o el que és el mateix, el dret a l'autodeterminació dels pobles o les nacions que estan dins del Regne d'Espanya.

Quarta,  no es reconeix ni s'accepta que els territoris de l'estat puguin fer consultes o referèndums populars en l'àmbit del seu territori, i

Cinquena, es diu que el finançament ha de ser just i equilibrat. No diu res del principi d'ordinalitat ni res que s'hi assembli.

Per tant, i partir de la lectura del document que han firmat a Granada, es pot dir que la via federalista que proposava el psc ha quedat enterrada. En calç viva. Que del dret a decidir, res de res. I que en Pere Navarro passa a ser un simple subordinat als interessos del psoe -el fagocitador-.

Ens queda clara una cosa: l'electoral preferirà l'original lerrouxista a la còpia federalista.

Per il·lustrar-ho, vegem quants seguidors tenen l'original i la còpia a twitter -i que no serveixi d'exemple ja que se sap que els seguidors pugen i baixen cada dia-. 
Albert Rivera: 58.259  Pere Navarro: 13.499   
Ciudadanos: 16.907    PSC: 18.834  

Tot i que en nombre de vots, a les passades eleccions al Parlament de la Nació, la còpia va obtenir una mica menys del doble de vots que l'original segons dades de la web del propi Parlament que transcrivim a continuació: 
PSC: 524.707
C's:  275.007              

En fí, la pregunta és original o còpia? 
El CEO ens va dir fa uns dies que la còpia federalista baixava en intenció de vot i l'original lerrouxista augmentava.

Ara, han de tenir clar que ni uns ni altres aconseguiran el poder. Uns el van tenir durant set anys -amb els tripartits 1.0 i 2.0- i a partir d'aquí, el 2.010, van iniciar una davallada constant i imparable. Els segons, van treure el caparró el 2.006 i han arribat al, de moment, el seu màxim. I amb les dades a la mà, són vasos comunicants. La còpia federalista nodreix l'original lerrouxista. Coses dels votants i de la ideologia, sobretot, de la ideolgia.

Acabem, Francis Fukuyama anunciava el final de la Història
A Catalunya tot just l'estem re-escrivint.


Guanyarem!

diumenge, 30 de juny del 2013

Estat de la qüestió

Compatriotes,

Estem a tocar de la meitat de l'any. Tot just hem arribat a 30 de juny. Demà passem l'equador de 2013. 

Com està l'estat de la qüestió? L'estat de la qüestió per molt que alguns s'entestin a dir que això és un foc d'encenalls, un soufflé, un mal cop al cap que es va donar el MH President Mas, un desafiament, un órdago i unes quantes bajanades més, la qüestió per si no havia quedat clara, ahir es va tornar a veure. En plena efervesència.

Fem una mica de repàs? Bé, comptem des de la manifestació de l'11 de setembre que va ser el punt de partida del trajecte final cap a la LLIBERTAT. 

11-09-2012 
Massiva manifestació a Barcelona, Cap i Casal, i altres poblacions de Catalunya. 

25-11-2012 
Eleccions al Parlament de la Nació catalana. Majoria sobiranista i a favor d'exercir el dret d'autodeterminació.

23-01-2013
Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya aprovada per 85 vots a favor i 41 en contra. 

I ahir al vespre 29-06-2013, tot demostrant que el soufflés es fan a casa o bé es compren a les pastisseries, sota l'organització de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural,  es va celebrar el Concert per la Llibertat al Camp Nou. 

Acte reivindicatiu, de caliu, cívic, pacífic i tranversal. Emès per TV3, amb una audiència del 32,3% de mitjana -700.000 espectadors- amb pic d'audiència de  1,8 milions d'espectadors. Sense comptar l'audiència de la seva retransmissió per internet, ni les audiències de  les ràdios que el transmetien també en directe, Catalunya Ràdio i RAC1.

On estem llavors? La CNN ho va anunciar el 12 d'octubre de 2012 amb el titular d'un ireport ben explícit: "Catalonia has reached the point of no return."

El clam dels assistents al concert d'ahir al vespre era prou explícit: INDEPENDÈNCIA. 
Els parlaments glosaven la demanda de llibertat i com no, en defensa dels serveis públics i en contra de les retallades/tissorades. 

Desig de viure en LLIBERTAT en un Estat propi que hem de construir, democràticament avançat, socialment just i econòmicament pròsper. 

Aquest és l'estat de la qüestió. Aquí és on som. La qüestió és prou important per què ens hi juguem el nostre futur individualment i col·lectiu.

La pròxima demostració d'empenta i voluntat popular: 11 de setembre de 2013. Una cadena humana que relligarà Catalunya de nord a sud recorrent la Via Augusta romana. Allí estarem.


Guanyarem!