Jofre Llombart a la Casa Orlandai

Compatriotes,

Aquest vespre hem assistit a la presentació del llibre del periodista Jofre Llombart  "Doncs, Jo, ara, votaré sí" d'Angle Editorial a la Casa Orlandai de Sarrià amb motiu de la presentació de la secció territorial del barri d'Òmnium Cultural.

De fet, la presentació no ha estat la típica presentació d'un llibre. No. I ens referim al format de la presentació, senzill, auster, català. 

La sala no podia ser més idònia: J. V. Foix. L'autor més nostrat del barri juntament amb na Carme Karr, a la que pocs coneixen i de la que pocs n'han parlat. 

La sala, sòbria només té un petit entarimat, unes vidrieres on entra la llum de l'astre tot ponent-se i unes cadires taronges. Els tres intervinents seient a contrallum en tres cadires, amb una tauleta davant. No hi cabia ningú més. Ple. 50-60 persones. Potser alguna més.

L'acte ha estat introduït per na Glòria Freixa, membre d'Òmnium al barri. Ha presentat la creació de la secció territorial al barri i tot seguit ha donat la paraula al mestre Francesc Canosa que ha presentat el llibre tot glosant les lindeses i moixingangues que ens han dedicat als catalans des de fa un temps d'ençà que ha començat l'anomenat Procés.

Després s'ha passat al llibre en sí, un recull de nou entrevistes a diversos personatges que, en paraules del seu autor, l'han fet obrir els ulls i adonar-se que hi ha una realitat que ha canviat: uns han fet un click, els altres s'han cansat de disculpar-se, altres han descobert que tenien dignitat. 

Tots els testimonis, ha dit l'autor, tenen en comú que volen votar en referènfum, el futur polític de la terra on viuen, el nostre petit, dissortat i gran país, Catalunya. La terra on viuen els fills i néts de tants i tants catalans d'orígen divers i plural. Això és el que fa que Catalunya sigui, i és, a dia d'avui una terra on s'acull i s'integra. On es convida a ser. Ser. Érem catalans. Som catalans. Serem catalans.

No ens extrendrem més. Igual que l'acte al que hem assistit, en 1 hora, més o menys, s'ha presentat un llibre, s'ha desgranat la realitat del nostre país i hem vist que el futur que tenim per endavant és a les nostres mans. Ni més ni menys, a les nostres mans.

Us recomanem que compreu el llibre i assistiu a la presentació.

Guanyarem!

Què esmorzen?

Compatriotes, 

Feia temps que no escrivíem al bloc. Aquest matí en un esmorzar, el ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo ha dit als catalans i catalanes que si ens independitzem del Regne d'Espanya "vagarem per l'espai exclosos de la UE pels segles dels segles". 

La frase per ella mateixa reflecteix una barreja de sentiments que només qui els sent pot explicar-los. Ara, una cosa és certa: Espanya està en contra dels catalans i farà tot el possible per fer-nos la vida impossible. 

Ara bé, se'ns acuden algunes preguntes: 

1. De qui depèn que els catalans i les catalanes passem la resta de la nostra existència vagarejant per l'espai? 

2. Serem pàries intergalàctics per sempre més?

3. Podrem trobar alguna galàxia on establir-nos? 

4.  Anirem sense rumb d'un sistema planetari a un altre buscant-ne algun on poder aterrar i establir-nos?

5. Allà també serem espanyols? Per gònades? O ja serem jurídicament i única catalans i catalanes?

6. Trobarem pel camí alguna espècie alienígena i demostrarem per primera vegada en la Història de la Humanitat que hi ha vida (intel·ligent) fora del Planeta Terra?

7. Seurem al Senat Intergalàctic?

8. Al costat dels senadors del planeta de l'E.T?

9. Patirem les malifetes del Senador Palpatine?

10. Tindrem la Reina Amidala com a sobirana?

I parlant dels "segles pels segles", aquesta veritat revelada, qui li ha revelat al ministre? Déu? On? En alguna sala del Palacio de la Moncloa? En quina? A què l'han convidat? A un cafè i unes pastes?

Trobem enormement inquietant que el ministre d'exteriors espanyol vegi/experimenti/pateixi/tingui revelacions. Amb tot, les revelacions no són són cap novetat per als membres d'aquest govern espanyol, que, pel que sembla van tenir lloc a Las Vegas, Nevada. Doncs Viva Las Vegas!

Deixem que El Rei se'ns reveli des del més enllà i posi les notes i la lletra.

Compatriotes, a afirmacions del tan apocalíptic gruix o bé són una conya, només podem dir Amén i riure, pels segles dels segles. Riem, perquè ens en farem un tip fins el dia que votem.

En fí, que un ministre d'un govern parli en aquests termes, ens fa pensar que o s'han tornat bojos (del tot) o bé, com dèiem abans, és una conya. 

Margalló

Per cert, el cognom Margallo es veu que "Si vuole che sia originaria della Catalogna dove si dice fosse già decorata del titolo di marchese, venuta in Sicilia".

I si prové de Catalunya, pot haver estat possible que algun escrivent es deixés l'accent i en realitat fos margalló? i com que uns imatge val més que mil paraules, diu la dita, us en deixem un exemple.

Acabem, cada dia se superen a ells mateixos -què esmorzen?-. Sembla que hi hagi una competició per veure quin dels membres del govern espanyol, la vessa més grossa o qui té l'animus iocandi més desbocat. Desconeixem si hi ha premi. Perquè si n'hi ha, la competició estarà molt renyida... 

Amics i amigues, no defallim i anem fent camí, perquè,

Guanyarem! 

A un dia de començar l'any 2014

Compatriotes,

Feia dies que no escrivíem. Perdoneu la tardança. Hem hagut de pair. I molt! 

Palau de la Generalitat 12-12-2013

No hem de dir que ja tenim data i pregunta. No hem de dir que ha estat gràcies a l'acord de 5 partits polítics de diferent ideologia al Parlament nacional.

Aquests 5 partits, més ben dit  coalicions o federacions de partits representats al Parlament, són Convergència Democràtica de Catalunya-Unió Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya/Verds-Esquerra Unida i les Candidatures d'Unitat Popular.

I no només tenen el suport d'aquests, sinó d'una gran quantitat d'associacions  que representen el més granat de la societat civil catalana. Cal pensar i tenir en compte totes les entitats que es van adherir al Pacte Nacional per Dret a Decidir estan també al darrera de la pregunta i la data. Perquè també és d'ells. 

Cal dir també que també -i perdoneu la redundància- és nostra. Sí. És de tots i totes. És de tots aquells que el 9 de novembre de 2014 estarem cridats a les urnes per decidir en el referèndum d'autodeterminació, si volem o no recuperar les llibertats polítiques i jurídiques que vam perdre després de la desfeta de Barcelona l'11 de setembre de 2014. 

També estaran cridats a les urnes tots aquells que o no volen votar o directament faran tot el possible per a que la resta dels que volem fer-ho ho poguem fer; sabreu qui són perquè no apareixen a la imatge de l'esquerra. 

Alguns dels que no surten a la foto també sortiran als llibres d'Història del futur, quan haguem d'explicar qui hi era i qui no. Amb noms i cognoms. Sí amics, perquè la Història dels pobles la fan els homes i les dones amb noms i cognoms. Individus que mouen una col·lectivitat, alguns exercint el lideratge i altres empenyent. Alguns discrepant i altres estant d'acord. Però tots col·laborant en el projecte de futur que estem construint. Amb noms i cognoms.

Vivim dies, a la nostra petita i estimada nació, a un dia de començar l'any 2014, en que algunes figures polítiques estan amortitzades. No sabem si ho saben o si en són conscients, però és així. I a mesura que  recorreguem l'any 2014, l'amotització serà més visible, més evident, més patètica. 

Deixeu-nos acabar amb un símil. En boxa, quan un dels contrincants cau al terra pels cops que està rebent del contrari, l'entrenador li diu "Stay down, stay down" (Queda't a terra). Això és el que estan fent alguns. Han rebut de valent i ara estan a terra, esperant que l'àrbitre compti fins a deu i que s'acabi el combat. 

Amics, aquest compte que es va iniciar el dia 12 del mes que demà acaba, es farà llarg. A alguns se'ls farà molt llarg. Fins el 9 de novembre, 1... 2... 3... 4... 5... fins que no soni el ding-ding-ding final.

Guanyarem!