diumenge, 7 de juliol del 2013

Acta de defunció

Compatriotes,

Logo del TheWalkingDeadParty
Avui el TheWalkingDeadParty ha firmat la seva acta de defunció. S'ha fos. S'ha fet fonedís dins del partit gran o partit germà o partit fagocitador. 

Ens inclinem per l'última opció. El psc ha estat fagocitat. L'organisme gran es menja el petit.  I just després, ha començat el procés de digestió. 

I la natura que és sàvia, molt sàvia, conclourà el procés digestiu expulsant-ne els residus. I els residus no són altres que els membres de l'anomenat sector catalanista, si és que a hores d'ara encara no han estripat el carnet i ells mateixos s'han autovomitat d'aquest organisme  que ha entrat en estat de descomposició.

De moment sabem que els organismes residuals han fet un parell de rotets i han criticat la fagocitació. Però res més.
La fagocitació s'ha dut a terme a la ciutat andalusa de Granada. A la reunió territorial del psoe. I ha quedat escrit per a la posteritat amb la firma del corresponent document

Res de nou sota la capa de sol. Bé, res de nou, no.

Sí que hi ha novetats. Sí. 
Primera, es planteja la reforma constitucional en sentit federal. Llegiu bé sí, en sentit.

Segona, es nega o millor dit, no es diu explícitament que Catalunya és una Nació. 

Tercera, no es reconeix el dret a decidir o el que és el mateix, el dret a l'autodeterminació dels pobles o les nacions que estan dins del Regne d'Espanya.

Quarta,  no es reconeix ni s'accepta que els territoris de l'estat puguin fer consultes o referèndums populars en l'àmbit del seu territori, i

Cinquena, es diu que el finançament ha de ser just i equilibrat. No diu res del principi d'ordinalitat ni res que s'hi assembli.

Per tant, i partir de la lectura del document que han firmat a Granada, es pot dir que la via federalista que proposava el psc ha quedat enterrada. En calç viva. Que del dret a decidir, res de res. I que en Pere Navarro passa a ser un simple subordinat als interessos del psoe -el fagocitador-.

Ens queda clara una cosa: l'electoral preferirà l'original lerrouxista a la còpia federalista.

Per il·lustrar-ho, vegem quants seguidors tenen l'original i la còpia a twitter -i que no serveixi d'exemple ja que se sap que els seguidors pugen i baixen cada dia-. 
Albert Rivera: 58.259  Pere Navarro: 13.499   
Ciudadanos: 16.907    PSC: 18.834  

Tot i que en nombre de vots, a les passades eleccions al Parlament de la Nació, la còpia va obtenir una mica menys del doble de vots que l'original segons dades de la web del propi Parlament que transcrivim a continuació: 
PSC: 524.707
C's:  275.007              

En fí, la pregunta és original o còpia? 
El CEO ens va dir fa uns dies que la còpia federalista baixava en intenció de vot i l'original lerrouxista augmentava.

Ara, han de tenir clar que ni uns ni altres aconseguiran el poder. Uns el van tenir durant set anys -amb els tripartits 1.0 i 2.0- i a partir d'aquí, el 2.010, van iniciar una davallada constant i imparable. Els segons, van treure el caparró el 2.006 i han arribat al, de moment, el seu màxim. I amb les dades a la mà, són vasos comunicants. La còpia federalista nodreix l'original lerrouxista. Coses dels votants i de la ideologia, sobretot, de la ideolgia.

Acabem, Francis Fukuyama anunciava el final de la Història
A Catalunya tot just l'estem re-escrivint.


Guanyarem!

diumenge, 30 de juny del 2013

Estat de la qüestió

Compatriotes,

Estem a tocar de la meitat de l'any. Tot just hem arribat a 30 de juny. Demà passem l'equador de 2013. 

Com està l'estat de la qüestió? L'estat de la qüestió per molt que alguns s'entestin a dir que això és un foc d'encenalls, un soufflé, un mal cop al cap que es va donar el MH President Mas, un desafiament, un órdago i unes quantes bajanades més, la qüestió per si no havia quedat clara, ahir es va tornar a veure. En plena efervesència.

Fem una mica de repàs? Bé, comptem des de la manifestació de l'11 de setembre que va ser el punt de partida del trajecte final cap a la LLIBERTAT. 

11-09-2012 
Massiva manifestació a Barcelona, Cap i Casal, i altres poblacions de Catalunya. 

25-11-2012 
Eleccions al Parlament de la Nació catalana. Majoria sobiranista i a favor d'exercir el dret d'autodeterminació.

23-01-2013
Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya aprovada per 85 vots a favor i 41 en contra. 

I ahir al vespre 29-06-2013, tot demostrant que el soufflés es fan a casa o bé es compren a les pastisseries, sota l'organització de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural,  es va celebrar el Concert per la Llibertat al Camp Nou. 

Acte reivindicatiu, de caliu, cívic, pacífic i tranversal. Emès per TV3, amb una audiència del 32,3% de mitjana -700.000 espectadors- amb pic d'audiència de  1,8 milions d'espectadors. Sense comptar l'audiència de la seva retransmissió per internet, ni les audiències de  les ràdios que el transmetien també en directe, Catalunya Ràdio i RAC1.

On estem llavors? La CNN ho va anunciar el 12 d'octubre de 2012 amb el titular d'un ireport ben explícit: "Catalonia has reached the point of no return."

El clam dels assistents al concert d'ahir al vespre era prou explícit: INDEPENDÈNCIA. 
Els parlaments glosaven la demanda de llibertat i com no, en defensa dels serveis públics i en contra de les retallades/tissorades. 

Desig de viure en LLIBERTAT en un Estat propi que hem de construir, democràticament avançat, socialment just i econòmicament pròsper. 

Aquest és l'estat de la qüestió. Aquí és on som. La qüestió és prou important per què ens hi juguem el nostre futur individualment i col·lectiu.

La pròxima demostració d'empenta i voluntat popular: 11 de setembre de 2013. Una cadena humana que relligarà Catalunya de nord a sud recorrent la Via Augusta romana. Allí estarem.


Guanyarem!

dimecres, 26 de juny del 2013

No té nom III

Compatriotes,

El mariachi ha tornat a fer de les seves. Ahir va badar boca per llençar tot tipus de bajanades contra tots aquells que deu considerar els seus adversaris. I els seus adversaris són El Polònia de TV3, RAC1 -suposem que les tertúlies de can Basté i de can Freixes-, el seu soci de federació CDC i alguns elements de UDC, el seu propi partit. 

Ha disparat a tort i a dret. Canya! Canya als sobiranistes! Talment com un hooligan més del The Walking Dead Party, del partit dels mentiders i dels sobresous o dels neolerrouxistes. D'un to de barra de bar lamentable. De baixa estofa. 

Què dirà a la pròxima intervenció público-privada? Insults? Amenaçarà amb una intervenció militar? Demanarà la inhabilitació d'en Mas i d'en Junqueras o de qualsevol altre adversari?

Ja s'ha destapat el vertader Duran, ha sortit una part del que porta dins. Ha hagut d'aguantar uns mesos però ja no podia més i ahir va dir el que pensava realment.

Estarem atents a les pròximes declaracions que faci.

Malgrat ell i els seus,


Guanyarem!