Què esmorzen?

Compatriotes, 

Feia temps que no escrivíem al bloc. Aquest matí en un esmorzar, el ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo ha dit als catalans i catalanes que si ens independitzem del Regne d'Espanya "vagarem per l'espai exclosos de la UE pels segles dels segles". 

La frase per ella mateixa reflecteix una barreja de sentiments que només qui els sent pot explicar-los. Ara, una cosa és certa: Espanya està en contra dels catalans i farà tot el possible per fer-nos la vida impossible. 

Ara bé, se'ns acuden algunes preguntes: 

1. De qui depèn que els catalans i les catalanes passem la resta de la nostra existència vagarejant per l'espai? 

2. Serem pàries intergalàctics per sempre més?

3. Podrem trobar alguna galàxia on establir-nos? 

4.  Anirem sense rumb d'un sistema planetari a un altre buscant-ne algun on poder aterrar i establir-nos?

5. Allà també serem espanyols? Per gònades? O ja serem jurídicament i única catalans i catalanes?

6. Trobarem pel camí alguna espècie alienígena i demostrarem per primera vegada en la Història de la Humanitat que hi ha vida (intel·ligent) fora del Planeta Terra?

7. Seurem al Senat Intergalàctic?

8. Al costat dels senadors del planeta de l'E.T?

9. Patirem les malifetes del Senador Palpatine?

10. Tindrem la Reina Amidala com a sobirana?

I parlant dels "segles pels segles", aquesta veritat revelada, qui li ha revelat al ministre? Déu? On? En alguna sala del Palacio de la Moncloa? En quina? A què l'han convidat? A un cafè i unes pastes?

Trobem enormement inquietant que el ministre d'exteriors espanyol vegi/experimenti/pateixi/tingui revelacions. Amb tot, les revelacions no són són cap novetat per als membres d'aquest govern espanyol, que, pel que sembla van tenir lloc a Las Vegas, Nevada. Doncs Viva Las Vegas!

Deixem que El Rei se'ns reveli des del més enllà i posi les notes i la lletra.

Compatriotes, a afirmacions del tan apocalíptic gruix o bé són una conya, només podem dir Amén i riure, pels segles dels segles. Riem, perquè ens en farem un tip fins el dia que votem.

En fí, que un ministre d'un govern parli en aquests termes, ens fa pensar que o s'han tornat bojos (del tot) o bé, com dèiem abans, és una conya. 

Margalló

Per cert, el cognom Margallo es veu que "Si vuole che sia originaria della Catalogna dove si dice fosse già decorata del titolo di marchese, venuta in Sicilia".

I si prové de Catalunya, pot haver estat possible que algun escrivent es deixés l'accent i en realitat fos margalló? i com que uns imatge val més que mil paraules, diu la dita, us en deixem un exemple.

Acabem, cada dia se superen a ells mateixos -què esmorzen?-. Sembla que hi hagi una competició per veure quin dels membres del govern espanyol, la vessa més grossa o qui té l'animus iocandi més desbocat. Desconeixem si hi ha premi. Perquè si n'hi ha, la competició estarà molt renyida... 

Amics i amigues, no defallim i anem fent camí, perquè,

Guanyarem! 

A un dia de començar l'any 2014

Compatriotes,

Feia dies que no escrivíem. Perdoneu la tardança. Hem hagut de pair. I molt! 

Palau de la Generalitat 12-12-2013

No hem de dir que ja tenim data i pregunta. No hem de dir que ha estat gràcies a l'acord de 5 partits polítics de diferent ideologia al Parlament nacional.

Aquests 5 partits, més ben dit  coalicions o federacions de partits representats al Parlament, són Convergència Democràtica de Catalunya-Unió Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya/Verds-Esquerra Unida i les Candidatures d'Unitat Popular.

I no només tenen el suport d'aquests, sinó d'una gran quantitat d'associacions  que representen el més granat de la societat civil catalana. Cal pensar i tenir en compte totes les entitats que es van adherir al Pacte Nacional per Dret a Decidir estan també al darrera de la pregunta i la data. Perquè també és d'ells. 

Cal dir també que també -i perdoneu la redundància- és nostra. Sí. És de tots i totes. És de tots aquells que el 9 de novembre de 2014 estarem cridats a les urnes per decidir en el referèndum d'autodeterminació, si volem o no recuperar les llibertats polítiques i jurídiques que vam perdre després de la desfeta de Barcelona l'11 de setembre de 2014. 

També estaran cridats a les urnes tots aquells que o no volen votar o directament faran tot el possible per a que la resta dels que volem fer-ho ho poguem fer; sabreu qui són perquè no apareixen a la imatge de l'esquerra. 

Alguns dels que no surten a la foto també sortiran als llibres d'Història del futur, quan haguem d'explicar qui hi era i qui no. Amb noms i cognoms. Sí amics, perquè la Història dels pobles la fan els homes i les dones amb noms i cognoms. Individus que mouen una col·lectivitat, alguns exercint el lideratge i altres empenyent. Alguns discrepant i altres estant d'acord. Però tots col·laborant en el projecte de futur que estem construint. Amb noms i cognoms.

Vivim dies, a la nostra petita i estimada nació, a un dia de començar l'any 2014, en que algunes figures polítiques estan amortitzades. No sabem si ho saben o si en són conscients, però és així. I a mesura que  recorreguem l'any 2014, l'amotització serà més visible, més evident, més patètica. 

Deixeu-nos acabar amb un símil. En boxa, quan un dels contrincants cau al terra pels cops que està rebent del contrari, l'entrenador li diu "Stay down, stay down" (Queda't a terra). Això és el que estan fent alguns. Han rebut de valent i ara estan a terra, esperant que l'àrbitre compti fins a deu i que s'acabi el combat. 

Amics, aquest compte que es va iniciar el dia 12 del mes que demà acaba, es farà llarg. A alguns se'ls farà molt llarg. Fins el 9 de novembre, 1... 2... 3... 4... 5... fins que no soni el ding-ding-ding final.

Guanyarem!

The heat is on

Compatriotes,

Aquests dies portem un empatx del terme "moderació". Segons el nostre diccionari, moderació és disminuir la violència, la desmesura, d'un fenonem, una acció, un sentiment, etc, reduir a una justa mesura allò que és excessiu. 

I qui és qui demana moderació? La resposta és tot aquell que no vol que Catalunya esdevingui independent. I per extensió aquells mitjans de comunicació -o desinformació i intoxicació- que els donen altaveu. Posem noms? Cal? De veritat? 

Va, una pista Godó. I tot a partir d'un editorial que diumenge passat va signar el director del vaixell insígnia del Grupo comtal. L'amic i conxorxa del Cap dels mariachis. Fins i tot, el mateix diumenge s'encarregava d'esbombar-lo a tort i a dret entre els seus seguidors a la xarxa social de l'ocellet. 

I després, tot just el dia després, tota la palangana es va posar a esbombar la teoria. Si el seu cap ho havia fet, ara calia seguir les ordres. És el que fan els soldats. Segueixen ordres. Del primer a l'últim i per ordre. 

Aquí ens vénen al cap els versos de la cançó de Glenn Frey: "The heat is on":

The heat is on, on the street

Inside your head, on every beat

And the beat's so loud, deep inside

The pressure's high, just to stay alive

'Cause the heat is on

En tots els cenacles comunicatius, que no són pocs!, on s'hi deixen veure, moderació amunt, moderació avall. Fins a fer-se empalagosos per repetitius! Moderació senyors! Moderació!

Així que, els mateixos que han predicat el terme, no l'han pas usat. Han estat excessius i desmesurats. Incoherències de la palangana!  

Amb tot, la mateixa xarxa de l'ocellet, Twitter, n'anava ple de bromes i acudits sobre el terme i el seu ús. La xarxa arriba a extrems de sarcasme i crueltat inimaginables. Perdoneu però és divertit. La tasca de desacreditar i combatre amb la paraula i, en alguns casos, amb la imatge, totes les andanades que aquesta tropa, mariachis i palaganna, ens envien. No colen. Ja no colen.

I fixem-nos en el fracàs de la seva estratègia quan un dels articulistes del mateix mitjà, el de la moderació, ens anuncia que el Govern de Sa rebregada majestat prepara un pla per derrocar el MH President Mas. La cosa consistiria en presentar el mariachi com el bo i a al MH President, com el dolent. No ens estranyaria que el cap de la palangana s'hi prestés. Seria una més de la llista, llarga i vergonyant, de deslleialtats vers el seu President, el seu partit, les arrels d'aquest i els catalans en general. La pregunta és: a canvi de què?

I contra tota aquesta mena de tripijocs, escaramusses, atacs, deslleialtats, insults, menyspreu, operacions d'intel·ligència, ús de la claveguera i tutti quanti, què ens queda? Resistir. Com diu l'advocat i editor Quim Torra a El poble, baluard del procés. 

Guanyarem!