Aquest diumenge passat, feia un bon solet. Convidava a anar d'excursió, a la platja o a votar en la consulta popular que se'ns proposava als ciutadans del Cap i Casal de Catalunya. I vam ser més de 257.000 els ciuadans que vam decidir-nos per l'última opció sense haver descartat cap de les dues primeres.
Dilluns dia 11, llegia al diari Avui un article de'n Desclot on descrivia el nombre de vots que va obtenir el socialista Hereu en les últimes eleccions municipals. L'articulista deia que eren una mica més de 180.000. I es pot llegir que en el referèndum de reforma de l'Avinguda Diagonal només hi va participar el 12,17% dels barcelonins.
D'entrada es podria afirmar que hi ha més votants independentistes que socialistes a Barcelona. Independentistes transversals. De ben segur que n'hi havia de socialistes, de convergents, d'iniciativos, d'esquerra... i fins i tot algun del pe-pe.
I també es podria afirmar que hi ha més votants independentistes a Barcelona que ciutadans interessats en la reforma d'una de les vies de comunicació més importants de la capital de la Nació.
Va sortir publicat que al meu barri, la Vil·la de Sarrià, juntament amb la Vil·la de Gràcia van ser els dos districtes del Cap i Casal que vam anar a votar més.
El digital cronica.cat ho publicava en el un article del dia 12, dimarts, i avançava que si la mitjana de vot a Barcelona havia estat del 21,3%, tant a Gràcia com a Sarrià, aquest percentatge s'hauria superat.
Una vegada vist el tema de les votacions, em pregunto on eren tots aquells que deien que formaven el sector catalanista del psoe-ne.
Se sap que només Antoni Castells va anar a votar a la consulta popular. On eren els germans Maragall?
On eren els desapareguts?
Només se m'acut una idea: no viuen a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada