Albert Pont a la Casa Orlandai

Compatriotes,

Aquest vespre hem assistit a la xerrada que l'Albert Pont ha fet a la Casa Orlandai al  nostre barri, Sarrià, per presentar el seu llibre Delenda est hispania. La sala Josep Vicenç Foix. 

El llibre és un dels dos que ens van caure el passat Sant Jordi. L'altre és el bestseller Victus d'Albert Sánchez Pinyol. Obres impressionants! Cabdals!

Hem començat a fullejar-lo i hi ha tantes dades i raons que cal fer una lectura pausada. Sabem que fins i tot hi ha qui pren notes i subratlla mentre el llegeix. Com un llibre de text. Un manual. I la qüestió és que creiem que, ha, o hauria de ser el llibre de capçalera de tot patriota català que vulgui informar-se, si a aquestes alçades no ho està, sobre què, com, quan i quant ens han pres el pèl els nostres veïns. I fa gairebé 300 anys que dura. 

L'acte ha estat marcat per l'austeritat. Austeritat catalana. Ja veieu les imatges. Una taula, unes cadires, els ponents, el públic i una paret blanca on l'autor ha projectat les diapositives que anava explicant després d'una breu introducció/presentació. Raons, raons i més raons.

Torn de preguntes. L'Albert les respón. Aplaudiments finals. Dues hores que s'han fet curtes. Dues hores que han passat com si fòssin cinc minuts.  

Marxem. Ja ho estem fent. El procés no té retorn. Ja fem camí. 

Hem fet 3 passos dels 5 que tot procés de secessió comporta: 

1. Voluntat popular expressada en la manifestació multitudinària de 2 milions de persones pels carrers de Barcelona l'11 de setembre de 2012, a les que cal sumar les altres manifestacions que ningú ha comptat i que poden ben bé engruixir el número de manifestants en cinc-centes mil persones més.
2. Voluntat política expressada a les urnes, el passat 25 de novembre de 2012, amb una determinada component plebiscitària i que van donar la majoria absoluta al Parlament de Catalunya a les opcions sobiranistes.
3. Voluntat d'esdevenir Estat expressada per l'aprovació de la Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya votada pel Parlament el 23 de gener de 2013. 

Tot això fet en 5 mesos! En cinc mesos!

Ens queden 2 passos més i ja hi som. El ponent ha dit que el Govern de Catalunya ha triat la via lenta. I aquesta via és la que ens durà a la RECUPERACIÓ DE LA LLIBERTAT. Via que dura 1 any.

Només portem 5 mesos! Només 5 mesos i és com si haguéssin passat dos dies des de la manifestació de l'11 de setembre.

Conclusions: 

1. No hi haurà referèndum ni consulta
2. No calen unes altres eleccions
3. No cal la Declaració Unilateral d'Independència.

No us espanteu. La pregunta finalés: i com ho farem? De facto. 

Serà una secessió de facto fins a la negociació amb el regne veí per al repartiment del deure i l'haver i el reconeixement de la comunitat internacional. 

Així de clar. Així de simple.

Compatriotes, paciència.

Guanyarem!