Amics, coneguts i saludats

Compatriotes,

Aquests passats dies es parla -i se'n parlarà- de les llistes que presenten els partits polítics a les eleccions municipals del pròxim 24 de maig. 

Aquestes llistes mal anomenades "fantasma són majoritàriament dels dos partits que en principi són els dos pals de paller de la democràcia espanyola: el PSOE i el PP. 

Ara, veient com actuen aquests dos partits, el primer que ens ve al cap és l'estafa i el frau democràtic al que ens volen sotmetre. Maquiavel ja ho va deixar escrit en el seu Príncep: la fí justifica els mitjans. 

Sí? Val tot? Cal fer servir tots els mitjans a l'abast d'aquests dos partits d'Estat -no ho oblidem- per a que se les maneguin per tal de ser-ne i sortir-ne beneficiats? Aquest és el nivell de la democràcia espanyola? O podem veure coses de més baix calat encara?

Vés a saber. Perquè la perversió, ja no és que s'escapi de tota ètica, moral i estètica. És quelcom més gruixut. És allò de la la maté porqué era mía. 

Ens explicarem: com que els dos grans impulsors de la mal anomenada transició van ser el PSOE i l'extinta i dissolta UCD -els membres de la qual van passar en tromba a l'Alianza Popular de l'exministre franquista Manuel Fraga- van obrar per a mantenir-se en el poder a la manera de la Restauració (1875-1931): vaja, que van reeditar de manera moderna el torn de govern -de partits- i de passada reeditar també el tanto monta, monta tanto tan castellà. 

Ara, la reflexió que ens hauríem de fer és: el sistema que ha permès poder fer aquestes barrabassades democràtiques és el mateix que s'ha de regenerar. Bé, des d'on? Des de dins diuen alguns partits polítics. Com? A cop de reforma. Traduïm: a cop de llei. 

I tranquils, qualsevol llei espanyola que hagi perpetrat el govern de torn rebrà la benedicció del Tribunal dels Amics, Coneguts i Saludats, àlies TC. Per Espanya, el que calgui. Per als negocis dels amics, coneguts i saludats, també.

Vaja! Com diria el capità de màquines de la manida transición política española Torcuato Fernandez Miranda: de la ley a la ley pasando por la ley. I quin serà el sentit que tindrà aquesta frase al segle XXI? La mateixa que va servir per desfer el sistema legal -ehem- i institucional -ehem, ehem.. ehem!- de l'antic règim franquista? Segur?

A Catalunya sabem que quan a Espanya es posen a fer una revolució, algú en surt malparat i paga el beure. El propi i l'aliè. I compte! El beure, alguns -i no cal dir noms perquè tots els sabem- el paguen de gust. Bé, potser no el paguen. Fan veure que el paguen mentre et prenen els diners per a pagar-lo. D'aquesta manera poden seguir fer la viu-viu. Dir-nos i predicar-nos una cosa -falsa moral- i mentrestant ells van fent els seus negocis. De què sinó? 

Quan hom sent predicar la moralina als falsos profetes -de l'apocalipsi i l'estultícia més mesquina- ens hauríem de tapar les orelles i fer que aitals paraules -buides i vaqües- passin com una brisa d'aire a la vall de qualsevol muntanya. Que ens acaroni però sense inhalar-ne el tuf de podrit que emana.

Deixeu que ens acomiadem amb una pregunta: pot algú que hagi sorgit des del mateix cor del sistema -Ciudadanos i/o Podemos-, canviar ni que sigui una sola coma del seu ordenament per a fer una veritable i necessària revolució?

Deixem-ho aquí.

Deixem que els amics, coneguts i saludats facin el que bonament puguin amb el seu Estat o amb el que en quedi i nosaltres a la nostra o en tornarem a sortir afaitats.

Guanyarem!