dijous, 31 d’octubre del 2013

The heat is on

Compatriotes,

Aquests dies portem un empatx del terme "moderació". Segons el nostre diccionari, moderació és disminuir la violència, la desmesura, d'un fenonem, una acció, un sentiment, etc, reduir a una justa mesura allò que és excessiu. 

I qui és qui demana moderació? La resposta és tot aquell que no vol que Catalunya esdevingui independent. I per extensió aquells mitjans de comunicació -o desinformació i intoxicació- que els donen altaveu. Posem noms? Cal? De veritat? 

Va, una pista Godó. I tot a partir d'un editorial que diumenge passat va signar el director del vaixell insígnia del Grupo comtal. L'amic i conxorxa del Cap dels mariachis. Fins i tot, el mateix diumenge s'encarregava d'esbombar-lo a tort i a dret entre els seus seguidors a la xarxa social de l'ocellet. 

I després, tot just el dia després, tota la palangana es va posar a esbombar la teoria. Si el seu cap ho havia fet, ara calia seguir les ordres. És el que fan els soldats. Segueixen ordres. Del primer a l'últim i per ordre. 

Aquí ens vénen al cap els versos de la cançó de Glenn Frey: "The heat is on":

The heat is on, on the street

Inside your head, on every beat

And the beat's so loud, deep inside

The pressure's high, just to stay alive

'Cause the heat is on


En tots els cenacles comunicatius, que no són pocs!, on s'hi deixen veure, moderació amunt, moderació avall. Fins a fer-se empalagosos per repetitius! Moderació senyors! Moderació!
Així que, els mateixos que han predicat el terme, no l'han pas usat. Han estat excessius i desmesurats. Incoherències de la palangana!  

Amb tot, la mateixa xarxa de l'ocellet, Twitter, n'anava ple de bromes i acudits sobre el terme i el seu ús. La xarxa arriba a extrems de sarcasme i crueltat inimaginables. Perdoneu però és divertit. La tasca de desacreditar i combatre amb la paraula i, en alguns casos, amb la imatge, totes les andanades que aquesta tropa, mariachis i palaganna, ens envien. No colen. Ja no colen.

I fixem-nos en el fracàs de la seva estratègia quan un dels articulistes del mateix mitjà, el de la moderació, ens anuncia que el Govern de Sa rebregada majestat prepara un pla per derrocar el MH President Mas. La cosa consistiria en presentar el mariachi com el bo i a al MH President, com el dolent. No ens estranyaria que el cap de la palangana s'hi prestés. Seria una més de la llista, llarga i vergonyant, de deslleialtats vers el seu President, el seu partit, les arrels d'aquest i els catalans en general. La pregunta és: a canvi de què?

I contra tota aquesta mena de tripijocs, escaramusses, atacs, deslleialtats, insults, menyspreu, operacions d'intel·ligència, ús de la claveguera i tutti quanti, què ens queda? Resistir. Com diu l'advocat i editor Quim Torra a El poble, baluard del procés. 


Guanyarem!

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Movimiento nacional

Compatriotes,

"L'amic de Catalunya" Albert Rivera ha impulsat la creació d'una plataforma ciutadana, diu. El movimiento ciudadano es va presentar a Madrid, la capital del seu país mentre que la fundació Tribuna Cívica, afí i formada per gent del seu partit va ser destapada pel periodista Jordi Graupera en una entrevista a l'emissora del conde la setmana passada. En pilotes, el nano es va quedar literalment en pilotes. Igual que al cartell electoral del 2006.


I és que els lerrouxistes demanen moltes coses als seus adversaris polítics o potser enemics?, i a l'hora d'aplicar-se-les, rien de rien. Coherència, sí senyor. Demanar transparència i no fer-ne gala, sino tot el contrari. I quan li recorden que ell és un dels màxims pal·ladins de la regeneració democràtica i que per tant hauria de donar exemple, llavors s'enfada i recorda a tort i a dret que els altres són pitjor. Vaja! Sembla que ha estat un alumne avantatjat de les tàctiques i les sinèrgies polítiques gallinàcies dels que el van pujar al carro ciutadà: tu dispara que algun perdigó donarà en el blanc. I anar fent, tu!

Seguirem el relat que fa Albert Balanzà Prims a Boadella & cia, i fem una mica d'història del moviment lerrouxista contemporani a Catalunya. El 1981 es presenta el Manifiesto de los 2.300. Mireu qui el firma. I si en teniu ganes i estòmac, llegiu-lo. Van aprofitar la Guerra de la llengua encetada pel Partido Popular liderat en aquells temps per l'inefable Alejo Vidal Quadras, un altre amic de Catalunya. D'aquí a la creació del Foro Babel i la Asociación por la tolerancia.
 
Anem als noms i cognoms particulars. Segons Albert Balanzà, Antonio Robles, el 1995 va reivindicar la creació d'un partit polític després que les iniciatives cíviques que hem citat anteriorment obtinguessin cert ressò però que no disposaven d'articulació parlamentària ja que pensaven que el PSC, el nostre estimats The Walking Dead Party no estigués per la labor de defensar les seves idees. 

Robles, va aliar-se amb Julio Villacorta i Félix Pérez Romera, però el PSC va desoir els precs que els fèien. Potser perquè aquests rebien simpaties tant de la dreta espanyolista no pepera i per l'extremadreta no integrada políticament. Un dels noms a tenir en compte és el d'Esteban Gómez Rovira.

I faltava un altre tema per resoldre, calia finançar el partit lerrouxista. Aquí és on van anar a tocar la porta de l'empresari de rellotges Festina, el nom del qual podeu llegir en l'article de Graupera. 

La resta és història. Formació de la plataforma ciudadana, fundació del partit, eleccions 2006, 3 diputats, entre ells el mateix Robles, i fins avui. 

Ara, cal reconèixer-li una cosa al nano de La Barceloneta-La Garriga, ara ell ja no es despulla, ara fa anar en pilotes als altres. Serà una metàfora? 

Ara, volen fer el salt. Han impulsat, els de sempre, el Movimiento ciudadano amb els noms de sempre. La roda no deixa de girar. mateixos noms i mateixes cares. 

Avui en Rivera ha afirmat: "els que han nascut en democràcia no coneixen el Movimiento nacional". La citació a l'insigne y victorioso movimiento serà premonitori? De totes maneres ja sona a antic, molta antic. Del Quatenari. Doncs bon vent i barca nova.


Guanyarem!


diumenge, 13 d’octubre del 2013

Democràcia, democràcia i més democràcia

Compatriotes, 

La resposta a l'acte impulsat -la concentració/manifestació a la Plaça Catalunya-, celebrat pels partits espanyol-espanyolistes mateixos i els seus seguidors -militants i simpatitzants- a  Barcelona d'ahir dissabte 12 d'octubre, és aquesta: comptem-nos.

Ja sabem que teniu la raó i lel suport de la majoria silent i absent i la que faci falta, ja ho sabem això. 

Nosaltres, sabem que sou demòcrates. Quin paper més galdós faríeu si, essent demòcrates, us oposséssiu a la democràcia. Estem al segle XXI. I si no voleu que votem i que decidim el nostre futur, allà vosaltres. Nosaltres sí. Ho volem més que mai. Comptem-nos. 

La millor manera de fer-ho és posar urnes i paperetes. Res més fàcil. Res més senzill. Volem celebrar un referèndum. Volem saber quina és la voluntat  política del poble de Catalunya.  De tots i cadascun de nosaltres. De cada català i de cada catalana.

Què hi ha res més democràtic? No, oi? Doncs és ben fàcil! Votem!
 
Democràcia, democràcia i més democràcia.


Guanyarem!