A un dia de començar l'any 2014

Compatriotes,

Feia dies que no escrivíem. Perdoneu la tardança. Hem hagut de pair. I molt! 

Palau de la Generalitat 12-12-2013

No hem de dir que ja tenim data i pregunta. No hem de dir que ha estat gràcies a l'acord de 5 partits polítics de diferent ideologia al Parlament nacional.

Aquests 5 partits, més ben dit  coalicions o federacions de partits representats al Parlament, són Convergència Democràtica de Catalunya-Unió Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya/Verds-Esquerra Unida i les Candidatures d'Unitat Popular.

I no només tenen el suport d'aquests, sinó d'una gran quantitat d'associacions  que representen el més granat de la societat civil catalana. Cal pensar i tenir en compte totes les entitats que es van adherir al Pacte Nacional per Dret a Decidir estan també al darrera de la pregunta i la data. Perquè també és d'ells. 

Cal dir també que també -i perdoneu la redundància- és nostra. Sí. És de tots i totes. És de tots aquells que el 9 de novembre de 2014 estarem cridats a les urnes per decidir en el referèndum d'autodeterminació, si volem o no recuperar les llibertats polítiques i jurídiques que vam perdre després de la desfeta de Barcelona l'11 de setembre de 2014. 

També estaran cridats a les urnes tots aquells que o no volen votar o directament faran tot el possible per a que la resta dels que volem fer-ho ho poguem fer; sabreu qui són perquè no apareixen a la imatge de l'esquerra. 

Alguns dels que no surten a la foto també sortiran als llibres d'Història del futur, quan haguem d'explicar qui hi era i qui no. Amb noms i cognoms. Sí amics, perquè la Història dels pobles la fan els homes i les dones amb noms i cognoms. Individus que mouen una col·lectivitat, alguns exercint el lideratge i altres empenyent. Alguns discrepant i altres estant d'acord. Però tots col·laborant en el projecte de futur que estem construint. Amb noms i cognoms.

Vivim dies, a la nostra petita i estimada nació, a un dia de començar l'any 2014, en que algunes figures polítiques estan amortitzades. No sabem si ho saben o si en són conscients, però és així. I a mesura que  recorreguem l'any 2014, l'amotització serà més visible, més evident, més patètica. 

Deixeu-nos acabar amb un símil. En boxa, quan un dels contrincants cau al terra pels cops que està rebent del contrari, l'entrenador li diu "Stay down, stay down" (Queda't a terra). Això és el que estan fent alguns. Han rebut de valent i ara estan a terra, esperant que l'àrbitre compti fins a deu i que s'acabi el combat. 

Amics, aquest compte que es va iniciar el dia 12 del mes que demà acaba, es farà llarg. A alguns se'ls farà molt llarg. Fins el 9 de novembre, 1... 2... 3... 4... 5... fins que no soni el ding-ding-ding final.

Guanyarem!

The heat is on

Compatriotes,

Aquests dies portem un empatx del terme "moderació". Segons el nostre diccionari, moderació és disminuir la violència, la desmesura, d'un fenonem, una acció, un sentiment, etc, reduir a una justa mesura allò que és excessiu. 

I qui és qui demana moderació? La resposta és tot aquell que no vol que Catalunya esdevingui independent. I per extensió aquells mitjans de comunicació -o desinformació i intoxicació- que els donen altaveu. Posem noms? Cal? De veritat? 

Va, una pista Godó. I tot a partir d'un editorial que diumenge passat va signar el director del vaixell insígnia del Grupo comtal. L'amic i conxorxa del Cap dels mariachis. Fins i tot, el mateix diumenge s'encarregava d'esbombar-lo a tort i a dret entre els seus seguidors a la xarxa social de l'ocellet. 

I després, tot just el dia després, tota la palangana es va posar a esbombar la teoria. Si el seu cap ho havia fet, ara calia seguir les ordres. És el que fan els soldats. Segueixen ordres. Del primer a l'últim i per ordre. 

Aquí ens vénen al cap els versos de la cançó de Glenn Frey: "The heat is on":

The heat is on, on the street

Inside your head, on every beat

And the beat's so loud, deep inside

The pressure's high, just to stay alive

'Cause the heat is on

En tots els cenacles comunicatius, que no són pocs!, on s'hi deixen veure, moderació amunt, moderació avall. Fins a fer-se empalagosos per repetitius! Moderació senyors! Moderació!

Així que, els mateixos que han predicat el terme, no l'han pas usat. Han estat excessius i desmesurats. Incoherències de la palangana!  

Amb tot, la mateixa xarxa de l'ocellet, Twitter, n'anava ple de bromes i acudits sobre el terme i el seu ús. La xarxa arriba a extrems de sarcasme i crueltat inimaginables. Perdoneu però és divertit. La tasca de desacreditar i combatre amb la paraula i, en alguns casos, amb la imatge, totes les andanades que aquesta tropa, mariachis i palaganna, ens envien. No colen. Ja no colen.

I fixem-nos en el fracàs de la seva estratègia quan un dels articulistes del mateix mitjà, el de la moderació, ens anuncia que el Govern de Sa rebregada majestat prepara un pla per derrocar el MH President Mas. La cosa consistiria en presentar el mariachi com el bo i a al MH President, com el dolent. No ens estranyaria que el cap de la palangana s'hi prestés. Seria una més de la llista, llarga i vergonyant, de deslleialtats vers el seu President, el seu partit, les arrels d'aquest i els catalans en general. La pregunta és: a canvi de què?

I contra tota aquesta mena de tripijocs, escaramusses, atacs, deslleialtats, insults, menyspreu, operacions d'intel·ligència, ús de la claveguera i tutti quanti, què ens queda? Resistir. Com diu l'advocat i editor Quim Torra a El poble, baluard del procés. 

Guanyarem!

Movimiento nacional

Compatriotes,

"L'amic de Catalunya" Albert Rivera ha impulsat la creació d'una plataforma ciutadana, diu. El movimiento ciudadano es va presentar a Madrid, la capital del seu país mentre que la fundació Tribuna Cívica, afí i formada per gent del seu partit va ser destapada pel periodista Jordi Graupera en una entrevista a l'emissora del conde la setmana passada. En pilotes, el nano es va quedar literalment en pilotes. Igual que al cartell electoral del 2006.

El mateix filòsof que va publicar un article demolidor  que destapava les vergonyes intel·lectuals i ideològiques del dirigent lerrouxista. Amb el títol ja es diu tot: Un dels nostres.

I és que els lerrouxistes demanen moltes coses als seus adversaris polítics o potser enemics?, i a l'hora d'aplicar-se-les, rien de rien. Coherència, sí senyor. Demanar transparència i no fer-ne gala, sino tot el contrari. I quan li recorden que ell és un dels màxims pal·ladins de la regeneració democràtica i que per tant hauria de donar exemple, llavors s'enfada i recorda a tort i a dret que els altres són pitjor. Vaja! Sembla que ha estat un alumne avantatjat de les tàctiques i les sinèrgies polítiques gallinàcies dels que el van pujar al carro ciutadà: tu dispara que algun perdigó donarà en el blanc. I anar fent, tu!

I com va començar tot plegat?

Seguirem el relat que fa Albert Balanzà Prims a Boadella & cia, i fem una mica d'història del moviment lerrouxista contemporani a Catalunya. El 1981 es presenta el Manifiesto de los 2.300. Mireu qui el firma. I si en teniu ganes i estòmac, llegiu-lo. Van aprofitar la Guerra de la llengua encetada pel Partido Popular liderat en aquells temps per l'inefable Alejo Vidal Quadras, un altre amic de Catalunya. D'aquí a la creació del Foro Babel i la Asociación por la tolerancia.

 

Anem als noms i cognoms particulars. Segons Albert Balanzà, Antonio Robles, el 1995 va reivindicar la creació d'un partit polític després que les iniciatives cíviques que hem citat anteriorment obtinguessin cert ressò però que no disposaven d'articulació parlamentària ja que pensaven que el PSC, el nostre estimats The Walking Dead Party no estigués per la labor de defensar les seves idees. 

Robles, va aliar-se amb Julio Villacorta i Félix Pérez Romera, però el PSC va desoir els precs que els fèien. Potser perquè aquests rebien simpaties tant de la dreta espanyolista no pepera i per l'extremadreta no integrada políticament. Un dels noms a tenir en compte és el d'Esteban Gómez Rovira.

I faltava un altre tema per resoldre, calia finançar el partit lerrouxista. Aquí és on van anar a tocar la porta de l'empresari de rellotges Festina, el nom del qual podeu llegir en l'article de Graupera. 

La resta és història. Formació de la plataforma ciudadana, fundació del partit, eleccions 2006, 3 diputats, entre ells el mateix Robles, i fins avui. 

Ara, cal reconèixer-li una cosa al nano de La Barceloneta-La Garriga, ara ell ja no es despulla, ara fa anar en pilotes als altres. Serà una metàfora? 

Ara, volen fer el salt. Han impulsat, els de sempre, el Movimiento ciudadano amb els noms de sempre. La roda no deixa de girar. mateixos noms i mateixes cares. 

Avui en Rivera ha afirmat: "els que han nascut en democràcia no coneixen el Movimiento nacional". La citació a l'insigne y victorioso movimiento serà premonitori? De totes maneres ja sona a antic, molta antic. Del Quatenari. Doncs bon vent i barca nova.

Guanyarem!