Compatriotes,
Ahir vam esmorzar-nos amb la notícia que una amistançada d'un dels fills de Jordi Pujol va tenir un afer amb una militant cadell del Partit dels sobres.
Fins aquí, mira, cadascú amb la seva vida privada i a l'alcoba fa el que bonament pot.
Ahir vam esmorzar-nos amb la notícia que una amistançada d'un dels fills de Jordi Pujol va tenir un afer amb una militant cadell del Partit dels sobres.
Fins aquí, mira, cadascú amb la seva vida privada i a l'alcoba fa el que bonament pot.
El tema es comença a complicar quan aquesta noia, resulta que era testimoni directe d'un fet que pot ser considerat delictiu ja que el fill del Molt Honorable portava aquests diners a Andorra. Bé.
Per començar, si la noia en qüestió sabia del fet i n'era testimoni directe, el fet que no hagués denunciat els fets davant l'autoritat pertinent ja la feia ser còmplice per encobriment el pressumpte delicte!
Seguim, la noia, militant del partit dels sobres es reuneix amb la seva cap suprema, Alícia Sánchez Camacho, en un restaurant del carrer d'Aribau de Barcelona on li explica amb tota mena de detalls, la seva relació amb el noi i els seus pressumptes assumptes tèrbols.
D'una còmplice per encobriment, hem passat a dos.
Per si no n'hi havia prou, no sabem ni perquè, ni com, ni quan, ni on, els socialistes espanyols s'enteren que la noia i la cap es reuniran al restaurant en qüestió i un dels seus capitosts [1] ordena a una agència de detectius privats que gravi la conserva, se'n treguin fotografies de les implicades entrant i sortint del local i es redacti un informe.
I per més inri, apareix la factura publicada als mitjans.
De dos còmplices per encobriment, hem passat a un mínim de tres. Sens perjudici que ho sabéssin altres persones i per tant, la nòmina d'encobridors podria multiplicar-se.
Total, els partits espanyols ja hi estan avessats a la guerra bruta contra persones i altres partits polítics i a la corrupció més repugnant. Només recordar que els socialistes espanyols van ordenar espiar els partits de l'oposició durant els anys 80 en els quals.
Anem acabant, arribar a la utilització de la vida privada d'una persona per caçar al fill d'un polític català arriba a extrems de repugnància mai vistos. I si tot plegat és la punta de l'iceberg? Un iceberg rojigualdo per cert. Els espanyols no tenen escrúpols. Cada dia que passa és més necessària la independència. L'únic motiu, dels molts que se m'ocórren, és fer net.
Cal passar l'escombra i el recollidor i llençar la brossa. Per cert, sense reciclar.
Guanyarem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada