Corre la brama

Compatriotes,

Les últimes informacions sorgides a partir de l'entrevista discreta entre el M.H President Mas i el president del govern del país veí han començat, tal i com vam pronosticar, a tenir el seu efecte en els opinadors de can mariachi. 

Ho podeu comprobar per vosaltres mateixos: "Governar al llindar del col·lapse". 

 

El titular és un xic desesperat. I la informació que desgrana és  un pèl apocalíptica. Si no fos perquè estem a Dilluns de Pasqua pensaria que demà o demà passat s'acaba Catalunya i el Món al darrere.

 

Però una altra noticia m'ha alegrat, en certa manera, la nit. El nostre Conseller d'Economia afirma que res de negociar cap pacte fiscal. 

Suposo que després de llegir aquesta notícia, a algú li ha començat a bategar més fort el cor. I potser fins i tot ha aparegut algun que altre episodi de taquicàrdia. 

No n'hi ha per menys! Si ho tenien a tocar! Vèien que el pacte fiscal -i tornar dos enrere-podria ser una solució al problema catalán. I ho deixo escrit en espanyol perque a molts taquicàrdics és la llengua amb la qual estan més familiaritzats. És amb la que fan negoci.

I després, un altre titular ja m'ha posat en cert estat d'excitació, política, és clar. No sigueu malpensats. 

Aquest pot ser un cop informatiu molt positiu i els nervis tornaran a aflorar. Taquicàrdia aguda! Però calma... tampoc és per tirar coets. Cert. Però al ritme que ocórren els fets polítics, econòmics i socials en aquest petit però gran, gran trosset del Planeta Terra ja dónen una certa alegria. 

Tot són agendes, contactes i diplomàcia. I quan el nostre Conseller ha estat professor a Berkeley i Harvard deu ser un bon passaport i una font inesgotable de contactes d'alt nivell. 

Suposo que, a més, s'ha de sumar l'esforç que estan fent els col·lectius sobiranistes com el Wilson i l'Emma, entre d'altres. 

Però compte! La guerra de la independència no ha acabat, ni de bon tros. Cal, ja, a començar a posar fi a la quintacolumna. Posar en marxa algun operatiu que aplani una mica més el camí. Algun operatiu polític que acabi políticament i d'una vegada per totes amb el solista i cap dels mariachis. Cal que se'l faci dimitir. Cal que dimiteixi. O Catalunya o ell. I cal deixar a zero les subvencions als mariachis. A zero.

S'ha d'anar per feina. La gent d'aquesta mena és molt perillosa per al procés cap a la recuperació de la LLIBERTAT. Són subjectes que, com ja vam dir, es vendrien per un plat de llenties per tal de conservar passaport diplomàtic, privilegis, prebendes i fer negocis. 

 

 

Guanyarem!