dimarts, 16 d’abril de 2013

Ofegament premeditat

Compatriotes,


Hi ha informacions que ens han de fer pensar que l'objectiu del país veí és que prenguem mal. Ja no és qüestió d'informes, diners i espies. No. Van a la vena. Ens volen ofegats. Però ja no és el tall de la respiració. No. Volen treure'ns la sang, tota. Que no arribi al cor ni al cervell. Ens volen en estat catatònic per no dir una altra cosa.

I part dels globuls rojos que corren per la sang són diners. La Nació, a més de cultura, llengua, tradicions, idees i voluntats, també són diners. I l'ofec ve d'aquí. 

Aquest matí m'he esmorzat amb el mapa de l'esquerra. Com carai pot ser que la iniquitat ompli tant paper?

Catalunya, la nostra pàtria, aquest petit però gran, gran, gran tros de terra ferma del Planeta, genera gràcies als homes i les dones que hi treballen, un Producte Interior Brut de 215.000 milions d'euros l'any. Hem baixat una mica perque la crisi ens ha perjudicat en 10.000 milions.

Si seguim amb l'economia, els catalans i catalanes paguem en impostos 70.000 milions d'euros, dels quals només se'ns retornen uns 25.000-30.000 milions que és el pressupost de la Generalitat. I fem dèficit. Gastem més del que ingressem. I tenim un deute que se situa en gairebé 50.000 milions. Això són molts recursos. Els interessos del deute ens tenallen.

I aquí és d'on patim. La nostra administració, la nostra!, no administra, valgui la redundància, els recursos que generem. Se'ls enduen amb total impunitat fruit d'un sistema fiscal injust. El que gasta, no recapta. 

Recapta un subjecte que està lluny de nosaltres. Un subjecte que ens menysprea tot el que pot. Amb totes les seves forces. Dia rere dia des de fa 298 i escaig anys. D'aquí a uns mesos, ja en farà 299. I l'any que ve, 300. Tres segles d'insults, odi, menyspreu, agressions...

I alguns, encara estan cofois que això passi i fins i tot, com l'esclau amb síndrome d'Estocolm, volen perpetuar aquesta situació in saecula saeculorum

En diuen federalisme. Un sinònim. Per a que no es noti. Per a dissimular el seu vertader desig. Molts no ens creiem aquesta idea per que quan un es vol federar, primer ha de ser lliure. I aquests federalistes només li volen canviar el nom a la cosa. I no és aixo amics, no és això. No volem que ens rentin la cara. Per que fins i tot, per a rentar-nos la cara, no ho podrem fer nosaltres mateixos. No volen. Volen que ens la rentin altres per després passar-nos el paper de vidre i dir-nos que és una tovallola mentre seguim sagnant. 

Per això estem on estem. Per això no volem que ens rentin la cara, que ens l'aixuguin  ni que li canviïn el nom a la cosa. No estem per això. El missatge que envien aquests que volen canviar els noms, nominalismes barats!, és un missatge pessimista, negatiu, desil·lusionant. 

I contra aquest missatge, nosaltres n'alcem un ben diferent. Molt diferent. Alcem la veu amb un missatge ple d'il·lusió i d'esperança.

Un missatge anhel de renovació. Renovar no és canviar. És fer de nou. De bell nou. Sense vicis ni herències. Sense pes a la motxilla. LLIURES. 

I fins que no siguem LLIURES no aconseguirem deslliurar-nos de l'agulla ni la via que tenim oberta a la vena. No deixarem de sagnar. 

Cal per sobreviure que recuperem el que vam perdre fa gairebé tres segles: la LLIBERTAT.
Ens cal la LLIBERTAT com l'aire que respirem.


Guanyarem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada