diumenge, 31 de març del 2013

Un conte amb final diferent. I feliç


Compatriotes,

Acabo de consultar la portada del diari espanyol "El país" d'avui diumenge de Pasqua o de Resurrecció del Senyor. 

Us la poso per a que veieu el titular.  Calenteta, calenteta. Acabda de sortir del forn. 

Titular: "Rajoy planeja un nou finançament per a frenar el sobiranisme català".

No sé si posar-me a riure o a plorar. Si ric és de la pena que em fa aquest moviment tàctic i si ploro és també per pena. 

Aquests espanyols encara no han entès res de res. Portem 4 mesos i una setmana, si fa no fa, de les eleccions del 25 de novembre passat on va votar més gent que mai, un 70% de l'electorat amb dret de vot a Catalunya. I els resultats van ser que CiU tenia 50 diputats i ERC 21. Majoria absoluta després d'una campanya marcada pel frontisme. Els del front català i els del front espanyolista. 

El front català defensava el dret a decidir o el que és el mateix el dret a l'autodeterminació. I el front espanyolista que defensaven els lemes mejor unidos i Cataluña sí, españa también. Només cal veure el tuiter de @Colonos_Cs per veure que el lema d'aquests neolerrouxistes ha canviat en @MejorHundidos.

I els resultats són els que són. I compte! el diari dels mariachis es va afanyar a separar els 13 diputats unionistes... Que es veiés. Ben clar. Diàfan. Com diria aquell crític del Papitu: mala llet, eh? 

Total, que ara ens vindran els vents d'espanya i ja veig els mariachis dient que aquest nou pla de finançament, perdó, d'engrunes és l'hòstia! i que hem de claudicar, abaixar-nos una mica més els pantalons i entomar el pla com si fos el mannà del cel.  Ho aplaudiran amb les orelles i es faran sang a les mans. De ben segur que les tindran en carn viva!

M'intueixo una campanya d'articles i tertulians desquiciats per a que el M.H President Mas plegui veles i accepti les quatre llenties del plat. Hi abocaran esforços, capital humà i tinta a manta. I aquí no ha passat res. Ho esteu visualitzant també?

Per quatre llenties que no falti. I no és això amics, no és això. 

Ja no volem quatre llenties, ja no volem engrunes. 
Volem el quilo sencer de llenties, plàstic inclós. 
I el pa de pagès, sense tallar. Amb els crostons, que per sucar a l'ou ferrat van de conya. 

Ara ja sabem què volen el país veí i els seus amics mariachis. Volen que seguim sota el jou espanyol de per vida. I com que els espanyols no compleixen la paraula donada, qualsevol comunidad autónoma de régimen común ho portarà al seu tribunal constitucional. I sinó, els quedarà el psoe o el defensor del pueblo argumentant que tots els espanyols són iguals davant la llei i que no se'ls pot discriminar. 

Aquest conte ja sé com acaba. Vull un conte nou amb un final diferent. I feliç.


Guanyarem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada