Anàlisi dels resultats electorals del 25-N II

Pragmatisme... respecte del govern. Es pot estar a l'oposició i donar suport extern al Govern 50 + 21 = 71 i guanyar totes les votacions per majoria absoluta...

Primer, es veu que ahir al matí, en Junqueras va dir que el govern tindria un suport parlamentari fort... però que no es podia mantenir governs municipals del pp (llegeixi's Badalona o Castefa).
Pregunta: es preveuen mocions de censura en aquests ajuntaments?

Segon, respecte de les retallades, suposo que se seguiran fent però no sé si afectaran a les classes mitjanes i populars com fins ara.
Pregunta: perillen els concerts a les escoles dites d'elit (opus i assimilats)?
S'imposarà l'enganxina europea per al transport pesat de carretera?
Es tornarà a posar l'impost de successions, ni que sigui provisionalment?

Tercer, quan dic que entrem en una etapa apassionant em refereixo a fer POLÍTICA (en
majúscules) i aquest tema és el més espinós ja que vol dir que els partits han de deixar de fer política (en minúscules) que traduïda al llenguatge de carrer equival a "política de vol gallinaci". En la política (en majúscules), POLÍTICA D'ESTAT, els partits implicats en l'operació hauran de tenir altura de mires i deixar de banda els interessos particulars de cada partit; i això és el que podria ser/serà més difícil... ja veurem com evoluciona el tema...

Quart, l'etapa que comença és transitiva a nivell nacional i, al meu entendre, el procés va començar quan els líders de partit es van transformar en líders polítics i socials (llegeixi's marxa de l'11 de setembre) i segueix amb la transformació dels líders polítics en estadistes, perdó, en ESTADISTES. El procés de transformació en
estadistes comportarà que esdevinguin HEROIS (assoliment de la INDEPENDÈNCIA/SOBIRANIA/ESTAT PROPI).
Acabo, tot sembla enfilar cap a una acceleració del procés (a partir de la constitució del Parlament i del Govern amb el full de ruta corresponent, pla d'acció de govern, distribució dels càrrecs i etc, etc, etc...); tot serà més ràpid del que ens pensem o del que poguem pensar. Esprem que es faci bé; sense pressa (tot i que n'hi ha i molta!) però sense pausa...