La transició i els herois

Compatriotes,

Com sabeu, els que llegiu aquests escrits, sabeu que tractem dels temes de Catalunya o del que l'afecta. Bé, aquest escrit versarà sobre la mal anomenada transició a la democràcia. 

Primer, què va ser la transició? De definicions no en falten ja que cada historiador, sociòleg, opinador, interpretador o parapsicòleg té la seva. 

Una de les que més m'agrada és la que diu: transició és passar d'un règim polític a un altre.

Fins aquí d'acord. 

Es va passar d'un règim dictatorial i autoritari a un altre dit 'democràtic'. Democràtic? Segur? Bé. Formalment sí. En el fons, no sabria què dir. M'inclinaria pel no. 

I doncs, què va ser la transició? La més gran baixada de pantalons de la Història de la política. Només a espanya? No. També a Catalunya. 

Suposo que no devia ser fàcil intentar portar a terme un canvi d'estructures que havien fet de les seves durant més de tres dècades, però alguns, els més avispats van veure'n la necessitat. 

Quins van ser aquests? Molts. Alguns. Pocs. 

A canvi de? A canvi de seguir igual. El gatopardo. Canviar-ho tot, en aparença, per a que tot seguís igual.

Perquè les elits no van ser canviades ni renovades. La transició no va arribar a tots els racons. I ni molt menys a sectors estratègics. 

Un rentat de cara i un bany de lleixiu o salfumant als currículums dels que  van estar implicats fins les celles en el règim autoritari franquista va servir per a que aquests, seguissin en el seu lloc. Amb més o menys fortuna. Però no crec pas que es queixessin. 

Ara, alguns escriuen que estem en un final d'etapa, diuen que estem tancant la primera transició i de cap cap a una segona transició. Per a un canvi de què? De règim? 

Deixeu-m'ho dubtar. Si la primera transició no està, ni de bon tros acabada, faran la segona? Qui la farà? Els mateixos actors? Com? Des de les mateixes estructures que no han acabat la primera?

A Catalunya, la transició que ens cal és la que ens porti a recuperar la llibertat que vam perdre per la força de les armes franco-castellanes el 1714. 

Sí senyors, a recuperar la llibertat. No a instaurar-la ni a assolir-la. A recuperar-la. 

Ens és necessària. Vital. 

La transició per als catalans va començar el dia després de la derrota militar i portem gairebé 300 anys transitius. Amb més o menys encerts. Amb més o menys fortalesa. Amb més o menys entrebancs. Amb més o menys gràcia. Amb més o menys sort. 

Ara és el moment de fer el que no hem fet. D'honorar els nostres morts. De passar de messells a líders. De passar de derrotats a herois. Ens calen herois. És temps d'herois. 

Guanyarem!