Fiscals i democràcia

Compatriotes,

El cessament encobert del delegat de la Fiscalía General del Estado Español a Catalunya és un acte antidemocràtic? 

A pams, en Rodríguez Sol va ser nomenat a dit pel seu cap, en Torres Dulce que a la vegada també ho va ser pel ministro de Justícia de torn del PP, Alberto Ruíz Gallardón. La cadena de comandament i l'ordre jeràrquic en les altes esferes de l'estament fiscal i polític de l'estat  espanyol funcionen com una màquina greixada. Cada govern fa i desfà, a conveniència, en aquest i tants altres ordres funcionarials. 

El cessament encobert del fiscal Rodríguez es pot llegir des de l'òrbita catalana com un acte antidemocràtic. Cert. I la lectura s'esdevé per dos fets: el primer és la diligència en l'obertura d'una investigació per la publicació dels paperots del cni al diari El inMundo en plena campanya electoral; i el segon a partir de les declaracions al mitjà ultra ABC en què el senyor fiscal declarava, com tots els que tenen ulls i orelles s'han adonat, que a Catalunya hi ha obert un procés de canvi de condició política i jurídica, a partir de la voluntat popular expressada en unes urnes i que per tnat, s'havia d'escoltar la reclamació dels catalans.

Des de l'òptica espanyola, l'estat respón de la manera que sap. Sense diàleg i sense embuts. És genòmic. Ancestral. Si repassem la història del regne dels borbons, al llarg del segle XX, els governs de torn sempre han mostrat  la cara més fosca davant de determinades reivindicacions ja fóssin socials, polítiques i/o econòmiques. D'exemples, en tenim un carro. Ple fins dalt. A més reivindicació, més duresa en la reacció. Més repressió. 

Podem circumscriure el cessament d'un dels seus per haver-se desmarcat, molt tímidament, de la política imposada amb mà de ferro. 

I ho seguiran fent, sense embuts ni aturador. 

Davant d'aquest fet, ara, el que està en joc és la democràcia i les llibertats. 

Cal mantenir una posició de fermesa i no defallir. 

Guanyarem!