diumenge, 3 de març de 2013

Llengua esmolada i mala llet

Compatriotes,

Aquesta setmana he escoltat dos editorials, jo ja en diria homilies de fra Cuní a la seva església privada on el bisbe Godó deixa fer i desfer, és el seu negoci. Les dues tan injustes cmom esmolades. Amb un toc de mala llet. Potser un toc és qualificar-ho i caldria posar-hi un altre qualificatiu més dur. Però m'abstindré de fer-ho. Cauria en la crueltat i el cinisme. I de passada em pujaria la tensió arterial. Passo.

 El que crec totalment intolerable és que una cadena que rep fons públics, a costa dels pressupostos es dediqui a intentar torpedinar dia sí i dia també l'acord de govern entre els dos partits majoritaris de la Cambra dels representants polítics de la Nació.

I pel que sembla, com que no ho aconsegueixen, han augmentat un grau la seva mala llet. A partir de les paraules, enverinades i esmolades tan del presentador de l'espai que hem citat més amunt i molts dels tertulians, que ja comencen a actuar com a simples comparses de l'il·lustre presentador amb un paper més que galdós, sobre la situació social i econòmica. 

Encara no hem sentit cap crítica als poders fàctics, i en especial cap als econòmics que hi tenen molt veure. No es diu res del paperot de caixes i bancs que han tancat l'aixeta del finançament a les nostres empreses, en especial les petites i mitjanes. No es diu res de la Cambra de Comerç de Barcelona, el president de la qual està en entredit després de la sentència judicial del TSJEspanyol a Catalunya en la qual es diu que el 90% dels vots de les últimes eleccions han de ser anul·lats [1]. Penós. Penós el paperot de Miquel Valls al servei de l'unionisme més caspós.

Només ha furgat una mica en la ferida de l'Alícia, l'espia espiada. Un cas que a Catalunya hauria de crear repugnància general, com va dir en seu parlamentària Oriol Junqueras, i la dimissió immediata i irrevocable d'aquest personatge. 

Però no amics, l'stablishment ha posat el punt de mira enfocat cap a la diana Mas. I dubto que hi deixin de disparar. I no disparen a perdigonada. Disparen amb bala i mira telescòpica. Cal abatre la peça

Esperem que no ho aconsegueixin. Està en joc la recuperació de la nostra LLIBERTAT. Sí, la recuperació que vam perdre a sang i foc per les tropes franco-castellanes fa gairebé 299 anys.

I penseu que, si perdem aquesta guerra, les conseqüències poden ser més penoses que les que van patir els nostres avantpassats a mans de l'avi del caçador. No ens ho podem permetre. És la supervivència de cadascú de nosaltres. Penseu en el futur que ens espera a tots plegats. Penseu en els vostres fills i néts. 



Guanyarem!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada