Manca de valors i mentida

Compatriotes,

Aquest vespre he assistit amb un amic al Camp Nou a veure el partit entre el F.C. Barcelona i el Deportivo de la Coruña. 

El partit, dins de tot, encara, 2 a 0 i cap a casa. Apart de les sensacions esportives, m'ha cridat l'atenció el fet que un sector del gol sud, allà on s'asseuen els anomentas "animadors" dels quals després en parlarem una mica més, estava buida. Neta. Tan neta que no devia haver-hi ni pols. 

Bé, el tema no és el resultat del partit ni el sector buit de la grada. El tema és el pacte, l'acord, al que va arribar l'actual president del club, Alexandre Rosell, àlies Sandruscu i alguns sectors de l'afició. Quins sectros? Els més violents. Quan va arribar a aquest acord l'actual president? Durant la campanya electoral que el va dur a la presidència. I perquè tot plegat és greu? Perque el president va mentir. A la cara de tothom i de manera descarada.

I aquest fet reflecteix una manca de valors impressionant. Brutal. Indigne. Vil. Abjecte. 

Si el president de la primera entitat esportiva del país, menteix, què n'hem de pensar?

Quants incompliments més ha fet? Molts, a jutjar per la quantitat d'incompliments del seu programa electoral. I tot plegat fot un tuf molt desagradable, molt!, una olor purulenta i pútrida. I això reflecteix també una manera d'enfocar la vida: la mentida és un mitjà per accedir allà on ens hem proposat. El que Maquiavel deia en El Príncep: "la fí justifica els mitjans". Doncs potser que ja va essent hora de canviar aquesta manera de pensar. 

No tot s'hi val. No. I aquell que ho pensi, ha de ser bandejat sense dil·lació. No poden estar ni un sol segon més en el càrrec. El que sigui. 

Si permetem que aquestes pràctiques perdurin en el temps, la nostra societat, entre molts d'altres, té un problema. I gruixut. De calat. Però això és el que té, no tenir valors. No ser coherent i mentir. 

La mentida surt barata i no es penalitza. Mala peça al teler. 

I per acabar una imatge, treieu-ne les conclusions. 

Guanyarem!