diumenge, 10 de març de 2013

Espanyola? A mi la polisia nasioná

Compatriotes, 

Ahir vaig llegir una notícia que, que voleu que us digui, no se'm va fer gens estranya. Tot al contrari. Era d'esperar. I avui més.

Donat que estem en guerra, tal i com diverses vegades ha dit en Miquel Sellarés en diversos mitjans i al que, a fe de Déu!, li compro la idea a ulls clucs, s'ha produït una altra batalleta dins la guerra per la recuperació de la LLIBERTAT. 

La batalleta en qüestió ha estat el fet que la presidenta del grup ultraespanyolista popular intitulat, blasfèmia!, català, ha renunciat a la protecció/escorta del Cos de Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, i l'ha canviat pels que, fa unes dècades, anaven de gris, després de marró i finalment de blau marí. 

Ha canviat l'escorta de la policia democràtica i de la Nació Catalana, amb segell democràtic per una que deriva de la policia franquista, la Policía Armada, en deien, i que era conformada per membres de l'exèrcit. Ras i curt, la policia de la seva nació.

Cal tenir en compte que actualment, en aquest estat tan democràtic que tenen al regne veí, els comandaments de la mateixa encara són militars! 

Els podeu veure les insígnies del cos al que pertanyen en qualsevol acte on es requereixi unformitat completa. A la guerrera lluen els distintius del cos del qual van derivats.

Però el fet, no és que aquests comandaments provinguin d'un o altre cos de l'exèrcit. 

El fet és que, la que viu al País de les Meravelles s'ha tret de totes totes, la careta i ha deixat, clar i espanyol, si no ho estava, que la seva nació és la veïna i que no li interessa per a res, la Nació on viu, encara que la delegació del partit que comanda porti l'adjectiu blasfem.
 
Tot al contrari, menysprea la Nació que trepitja com aquell enviat de la metròpoli a la colònia. Només hi està de pas. Hi està per fer mèrits. Hi està de fidel funcionària. D'escuder del seu amo.

És la que, sabent-se minoria, alça la veu per defensar els colons

Però sap, i tant que ho sap!, que la guerra està perduda i que la fera està donant les últimes cuetades. 

I és clar, quan els valors que es defensen, no són els de la majoria, són valors derrotats. 
Només cal esperar més actes de semblant naturalesa. Dels seus i pels seus. Podrà passar a la Història com l'última cap política dels colons en terra estranya. 
 
L'última que va mantenir la bandera al pal abans de tornar al seu país.
Bon vent et porti. Bon vent.



Guanyarem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada