A la càrrega II

Compatriotes, 

Hi ha coses que passen de mida. De tota mida assenyada. 

I si ahir escrivíem A la càrrega, avui, si no volies brou, dues tasses. Què dues tasses! Dos gibrells! Dos bidons! Dos basses! Dues piscines olímpiques!

No tenen aturador. 

Però és clar, quan s'ha de desviar l'atenció de l'espoli que estem patint i que cada dia que passa augmenta en xifres exponencials, els mariachis van fent. Esten immersos en una campanya brutal! 

Ara, denunciar la quantitat de diners que l'estat es queda dels catalans i que no tornen, ni una sola ratlla.

No diuen res que els catalans patim un espoli -dèficit fiscal del 8-10% del PIB-. Noooooooooooo! D'això, ni parlar-ne. I com que els espanyols ofeguen la Generalitat, aquesta, no pot pagar les factures.

 

S'han convertit en un grup destructiu. La mateixa tàctica que fan servir els mitjans de la caverna ultra-espanyolista. 

Ja no els considerem mitjans d'informació, sinó d'intoxicació. D'assetjament i enderroc. 

Potser que li canvièssin el nom a l'empresa... DerribosGodó o DerribosConde podria ser un nom idoni.

Ara, els ha saltat el cas d'una senyora que haurà d'anar a declarar a Palma doncs cal no parlar del que es cou en les interioritats d'una institució que per als catalans va acabar amb la mort de Martí dit l'Humà.

I què millor que un dels pares de la seva pàtria, l'advocat Miguel Roca com a defensor de la dama!

Qui és aquest advocat? Doncs un senyor que va començar la seva carrera político-tècnica durant la dictadura del general Franco juntament amb el seu amic Narciso Serra. 

Els dos van anar a parar al Centre d'Estadística de la Cambra de Comerç de Barcelona on, per encàrrec del finat Pere Duran Farell, que posteriorment seria capitost de Gas Natural, van elaborar un estudi el Pla de la Ribera que va ser aprovat el 1971 per l'ajuntament franquista sota comandament de José María de Porcioles i que va rebre el revés de col·lectius populars (veure La Vanguardia Española de 4 d'abril de 1971).   

I quan va arribar la famosa Transició va ser un dels fundadors de CDC i padre de la Constitución. A més, va ser l'home de CiU a Madrid durant anys i ara, passada l'edat de jubilació, ocupa càrrecs en organismes diversos.  

Aquí rau el tema, mentre uns segueixen la càrrega -de la brigada lleugera?-, altres ocupen càrrecs. I de fa tants i tants anys que ens perdem en el túnel del temps. Vénen d'antes com dirien els més vells. I d'antuvi fins ara no han deixat de remenar les cireres. 

Clar exemple de la Catalunya espanyola, ell i Jorge Solé Tura es van oposar al dret d'autodeterminació. No fa tants anys d'això. Després, en un documental de TV3, va afirmar que "Cap constitució no frena la independència d'un país". 

Malgrat ells, 

Guanyarem!