A la càrrega

Compatriotes,

Vivim dies vertiginosos i m'atreveixo a afegir, perillosos. Perillosos perque pel que es pot llegir, escoltar i veure -actituds i rictus- estem en plena escomesa per a que el M.H. President Mas s'ofereixi per a la immolació. I a més, la volen pública, exemplar.

Fa unes setmanes, quan va saltar l'afer espies d'excursió a Barcelona, després desmentides pel seu cap, tothom es va posar en cert estat d'alerta. I els focus giraven a la babalà. Les preguntes corrien pel Cap i Casal. I tothom apuntava vers objectius incerts, boirosos o entelats. 

Però quan s'obren boques en els mitjans audiovisuals i s'escriuen determinats articles, la majoria d'opinió, que no d'informació, hom pot veure que no anàvem gaire errats i que l'objectiu el teníem ben enfocat.

I més quan algun líder polític, esquitxat per afers tèrbols, va començar a dir-hi la seva. Ja sabeu a qui ens referim. No cal donar noms. És el de sempre. I aquest de sempre que a la mínima ha badat boca, ahir va tornar a badar-la. 

Concretament a la seva televisió, l'espanyola. I per a dir què? Per a queixar-se. Sí, el que no hauríem ni sentir respirar va queixar-se que rep de totes bandes. Que rep bufetades aquí i a la capital del seu estimat país. I va arribar a sentenciar que es considerava un incomprès. Amb dos collons! No podem dir més. 

Però, ha pensat aquest il·lustre representant popular el perquè? Per què se'l bufeteja aquí? I allà?

Raons per ser bufetejat aquí ens en sobren. Però amb una n'hi ha prou: delleial. Segons el nostre diccionari deslleial és no lleial. I lleial? El nostre diccionari ens ho deixa ben clar: que guarda escrupulosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció.

Seguint amb el raonament, si hom acusa a algú de deslleial, se l'acusa de traïdor. Ras i curt. Així de simple. Així de clar. 

Encara que aquest acusat faci esforços titànics per a dir i deixar ben clar a la seva que ell està amb el M.H. President per a que es faci la consulta/referèndum. N'està segur? A nosaltres ens ve un neguit, una malfiança. No ens l'acabem de creure. No li donem credibilitat. Ha dit tantes coses, que arriba un moment en el qual el que digui ha de ser qüestionat. De principi a fi. 

I més quan des del mitjà afí es llença una pregunta maliciosa com la que s'ha fet aquest migdia. 

Hem dit vegades que aquests mitjans,  els altaveus dels mariachis, s'han propsat fer mal. Disparen amb bala. Actuen i prediquen amb mala llet. I el més fotut de tot és que tanta inquitat rep diners públics!

La pregunta és tan malvada que ratlla el límit. El límit del bon gust i de l'insult. 

I no només s'insulta a les persones a les que va adreçada la pregunta, sino a nosaltres mateixos. A la nostra intel·ligència. Ens ataca com a catalans que volem recuperar la LLIBERTAT que vam perdre per la força de les armes fa gairebé 300 anys. 

Ells ho saben. No aconsegueixen els seus objectius i ara van a la càrrega.
Esperem que el karma apliqui la seva immensa saviesa i els retorni allò que han donat. 

Malgrat ells, 

Guanyarem!