Rocío Martinez, voluntarista

Compatriotes,

Aquest matí a les 11:00 hores hem assistit a la xerrada que organitzaven les Joventuts Socialistes de Sarrià, el meu barri. Concretament a la Casa Orlandai. L'espai, el bar de la Casa, en un ambient de taula rodona, distès i amb sol.

La sala està relativament plena i hi ha un espai central, una àgora. Convida a la reflexió primaveral. L'audiència és jove, sobre al vintena, amb alguns més grandets.

Vagi per endavant que no militem socialista. No militem en cap partit. Per què llavors assistim a un acte organitzat per les joventuts del partit dels The Walking Dead? Per amistat amb un dels organitzadors i per saber què es cou entre el jovent del barri.

I el que es cou, és si fa no fa com el que vam copsar en l'acte d'ahir divendres al vespre a  l'Ateneu Barcelonès organitzat pel Fòrum Cívic.

A la xerrada hi intervenien la cap de les joventuts socialistes del barri, Sara Jaurrieta, i la diputada Rocío Martinez Sampere. 

Ha començat el seu parlament, la cap de les joventuts socialistes, la qual ha desgranat quins problemes socials i sobretot econòmics pateix la joventut barcelonina. Taxes d'atur, iniciatives per rebaixar aquestes taxes, etc

El tema de l'atur del jovent a la nostra ciutat i a la nostra Nació és un problema. Tan cert com que avui el sol que fa és ben primaveral.

Seguidament ha intervingut la diputada. El tema de la seva intervenció ha estat el federalisme. Per la diputada, el federalisme és un pacte en igualtat en drets.  

La qüestió és que quan et vénen una idea com aquesta, l'enfocament que se li dóna és com l'antítesi del sobiranisme/independentisme. 

Segons la diputada, és més fàcil assolir la reforma de la constitució espanyola que assolir la independència. Per què, segons ella, la independència no pot ser, en cap cas, unilateral. Ha de ser pactada amb el país veí. I que per tant, cal negociar amb un mur. 

Un mur compost per dues pedres com són els socialistes espanyols i els mentiders espanyols. Bé, potser tots dos menteixen, tots dos han mentit. I no ho afirmem a la lleugera, tots dos han mentit a Catalunya. 

Van mentir en tot el procés estatutari i en la seva derivada posterior amb l'episosidi del seu tribunal constitucional. I per això som on som. La diputada n'era conscient. Hi ha posat voluntat. 

La qüestió, igual que ahir al vespre, ha estat les intervencions. I quan els joves assistents han pres la paraula, el tema ja no era el federalisme, ha estat la INDEPENDÈNCIA. 

Voluntat davant d'un públic dur, duríssim. Contundència en les exposiscions. Educades totes i cada una d'elles. Hi ha fam. Fam de política. Podem dir que, sense equivocar-nos que, donat el que hem escoltat, les tesis federalistes han topat amb una capa d'impermeabilitat evident. La majoria de les intervencions han copsat que el diàleg(?) amb els representants institucionals i governamentals del país veí és impossible. Perque no han fet cap moviment en aquest sentit. Encara se'ls espera. Però les tesis federals demanen diàleg i pactes, insistència i més insistència. Sense espera, sense pacte, sense unió interna, la diputada ha afirmat que aniríem a una altra frustració com va ser la de l'estatut afaitat i depilat pel tribunal dels senyors que van anar al tendido a Sevilla, cigar a la boca.

Un dels nois ha preguntat: 'Fins quan esperarem?' i això ens ha fet recordar que ahir, un dels ponents a l'acte de l'Ateneu va explicar una anècdota que avui s'ha repetit. El ponent deia: "vaig veure una pintada que deia 'Arriba españa' i on algú, a sota havia escrit, 'Quan arriba?'.

Si s'aposta per la Declaració Unilateral d'Independència no hi ha por. Fins i tot podríem dir que hi ha ganes. Ganes de marxar.

Amics, estem en el punt de no retorn. La nau ja no té marxa enrera. El país no s'ho pot permetre i tant grans com joves no volen que la nau s'aturi ni faci marxa enrera. 

Guanyarem!