L'espanyolisme no té vergonya. Potser no n'ha tingut mai però abans de la diada de l'11 de setembre estava mig amagat i piulava poc. I no ens referim a deixar anar missatges de 140 caràcters. No. Tot i que també aprofiten les xarxes socials per escampar el seu missatge ple de perfídia i d'iniquitat.
Perfils no en falten tan a Facebook com a Twitter. Van a la descarada. Sense màscara. A cara descoberta, uns i d'amagatotis altres, i aquests últims ens fan especial gràcia perquè els acabes enganxants a la que baden boca. Se les dónen de progressistes i són de tot menys el que prediquen i se n'omplen la boca.
Pel contingut de les frases i pel que volen dir se'ls entén a la perfecció. Us expliquem una anècdota que ens ha passat aquest matí a la feina.
Tenim a classe un alumne que es va declarar votant, no sabem si de carnet o no, del partit successor d'Alejandro Lerroux.
Com que ja estem acabant el tema relacionat del franquisme, el debat és una constant. La gran majoria dels alumnes en són detractors però algun d'ells, com el jove que citem el defensa en algunes coses, i clar, per extensió defensa les polítiques dels seus successors ideològics i sociològics. En fets com el tema lingüístic, de seguida espeten que la Generalitat fa com el dictador però a l'inrevés. Sense pudor.
Avui, com d'altres dies, el jove ha badat boca per acabar un debat obert amb la frase "Llanos de Luna està fent una bona feina". Hem respost ràpid: "Sí, es mereix un marquesat... El de Godó". Tot sigui dit que la resposta ha estat en to humorístic, irònic. Ens agrada l'ús de la ironia per explicar la Història del país veí i la relació que té amb la nostra Història. No endebades porta uns anys entrelligada amb més o menys fortuna.
El tema és que les afirmacions que fan són una barreja de mentides i mitges veritats a les , a vegades, que volen donar un toc sarcàstic i malèvol, sempre amb un toc de demagògia i populisme d'estar per casa impregnat amb odi, sí com llegiu, odi contra la terra que els acull. Per això els considerem neolerrouxistes. A vegades pensem coses pitjors però ens les callem. Amb tot mai s'ha trencat l'harmonia per les boutades dites. Davant d'això, només es pot fer una cosa, només una. Rebatre'ls. I rebatre'ls. Rebatre'ls per terra, mar i aire. Cal deixar-los amb el cul enlaire i veure que han entrat en contradicció flagrant.
Però cal dir que aquests joves cadells neolerrouxistes estan molt ben ensinistrats. Repeteixen com a lloros el missatge que els han ensenyat o que han sentit. Fins a la sacietat. Però sense donar raons a les afirmacions que es fan. Contradir-los és ben fàcil.
Per tant, contra el missatge buit, raons; contra el populisme, idees; contra la demagògia, veritats.
Guanyarem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada