Com dèiem en l'escrit anterior, continuem pensant i proposant els fonaments del nostre Estat.
Política fiscal
Per tal d'assegurar el benestar econòmic i financer de la població, de tots i totes , caldria abaixar la pressió fiscal a la la que estem sotmesos.
Els economistes afirmen, i nosaltres no els portarem pas la contrària que, una pressió fiscal superior contrau el mercat interior, la compra-venda de mercaderies. Per tant, a més diners disponibles a les nostres butxaques, més diners podríem destinar a pagar les hipoteques, estalviar i gastar -comprar-. D'aquesta manera, s'activa el mercat interior i s'augmenten els intercanvis comercials i la producció. Tampoc no hem de balafiar. No ens tornem bojos.
Però un augment de la capacitat adquisitiva de treballadors, pensionistes i aturats reviscolaria molts comerços, especialment els de barri.
Un tipus màxim d'impost sobre la renda -inclòs el residual- es podria fixar en el 15-20% i l'IVA sobre el 5-7% per als productes de primera necessitat -alimentació, neteja domèstica i d'ús personal-.
Caldria exclore'n els productes de luxe.
Inversió pública
L'Estat ha de ser el primer en portar a terme grans inversions en R + D i incentivar que l'empresa privada faci el mateix. La investigació i el desenvolupament, la recerca, són indústries que aporten un gran valor afegit. Tot el que poguem fabricar i patentar aportarà beneficis al nostre país, als nostres ciutadans i a les nostres empreses. El benefici social que ens reporta la tecnologia i la investigació són armes econòmiques de primer nivell.
Això repercutiria també en l'ensenyament -a tots nivells-. Un país preparat, amb un ensenyament de gran qualitat des de l'etapa infantil a la universitària, passant per la denostada Formació Professional. Cal que l'ensenyament respongui a les necessitats socials i econòmiques del país i dels seus ciutadans.
Un país ensenyat és un país lliure i desenvolupat. Ha de er un sector en el qual s'hi aboqui una gran quantitat de recursos ja que el retorn de la inversió, sí la inversió, produeix un efecte multiplicador molt important: valors socials i polítics: democràcia, emprenedoria, benestar, saber, capacitat, innovació, regeneració de recursos, aplicació de la investigació, i un llarg etcètera.
Per tant, cal que cap dels nostres nens i nenes, joves i no tan joves accedeixin a un ensenyament de qualitat i proposar un programa integral de beques per a tots els nivells educatius per a quelles famílies que no puguin costejar els estudis. En el futur, la inversió feta en les persones serà retornat a la societat. Indubtable.
De la metixa manera, s'ha de portar a terme una millora sanitària -tant en equipaments, personal, investigació, etc-. El repagament de medicines s'ha d'evitar. Una sanitat desenvolupada i millorada en tots els àmbits.
també cal augment pensions i millorar les prestacions socials a gent gran i aturats. Com dèiem anteriorment, la millora de les prestacions econòmiques comporta una millora social indubtable en dos aspectes: psicològicament i econòmica.
I per últim,
Telecomunicacions i energia.
Cal establir el lliure mercat en telecomunicacions i energia. Cal que les empreses que estiguin en aquest sector econòmic no tinguin privilegis de cap tipus i que competeixin en igualtat de condicons. Que estableixin les tarifes i que el mercat les reguli. Els poders públics han de vetllar per a que no es produeixin abusos ni es crein monopolis. No pot ser que les tarfifes vinguin regulades per llei o decret llei i que els beneficaris en siguin polítics retirats amb prebendes econòmiques. Aquestes empreses no poden ser el paradís daurat de jubilació la classe política.
Si volem un Estat pròsper i socialment just no podem permetre cap episodi de corrupció. Per tant si es produís, call actuar amb la màxima eficàcia. Ser resolutius i exemplars en el càstig. La nostra societat ha patit aquesta xacra durant anys. Hem d'evitar-ho i posar-hi tot el nostre esforç.
Acabar amb la corrupció, coruptors i corromputs, ha de ser un objectiu a curt plaç, a molt curt plaç.
Un poble avançat és el nostre horitzó, la nostra fita. És necessari que l'assolim. No podrem assegurar la felicitat. Però podem fer que aquest món sigui una mica millor. Ens ho hem de proposar i hem de portar-ho a terme. Ens hi va el nostre futur.
INDEPENDÈNCIA i DEMOCRÀCIA.
Guanyarem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada