Pensant en el nostre Estat (1a part)

Compatriotes,

Portem uns dies pensant en com podria ser el nostre ideal de país una vegada assolida la INDEPENDÈNCIA.

S'han dit moltíssimes coses, uns en positiu i uns altres en negatiu. Deixant de banda que mai ens posarem d'acord amb aquells que ens volen mantenir dins del seu regne, hauríem de començar a fer propostes per al nou Estat. El nostre Estat.  I hi ha un seguit d'aspectes que hem de tractar sense dil·lació. Hem de començar a tenir fet l'esquema de com volem que sigui el nostre país. Si més no, de fer una aproximació de com ens agradaria. 

S'han fet molts estudis, el Cercle Català de Negocis n'és un exemple prou clar. 

Amb tot, hi ha certs aspectes en els quals hem de pensar, perque una vegada arribats, no ens agafi amb els pixats al ventre. No es tracta de planificar fins al'últim mil·límetre com ha de ser el nostre estat. Sinó de posar unes línies mestres que, naturalment, poden ser modificades o matisades segons la voluntat popular. 

Creiem en la democràcia i en poder del poble ja que és del poble d'on emana el poder de l'Estat. Cal que la divisió de poders sigui indestructible. Si volem un estat democràticament potent i avançat cal protegir aquesta separació i que no es produeixin ingerències. Desvirtuar-lo i ni tan sols intentar-ho ha de ser delicte. Ras i curt. 

No podem reproduir cap dels mals vicis heretats del regne. I els que hi hagi, tallar-los d'arrel. Ben arran i fer-lo desaprarèixer. No pot haver ingerències entre els tres poders ja que el poble i el seu poder quedarien desvirtuats. 

Estem d'acord amb la frase que la INDEPENDÈNCIA no és una finalitat, és un mitjà. Per a què? Com ja hem dit en algun escrit en aquest blog, el nostre Estat ha de portar indefectiblement i sense dubtar-ho, ni per un sol moment, a construir un país socialment just, econòmicament pròsper i avançat democràticament.

Per tant reflexionem sobre això i posem-hi unes línies mestres, uns fonaments:

Catalunya s'independitza. 

Podeu veure la magistral lliçó que ens ofereix el professor Carles Boix aquí. 

Si no estem automàticament dins la UE cal tenir present que deixem d'aportar-ne fons.  

Si el regne veí no ens reconeix, tampoc hem d'assumir cap més deute que el que ja tingui contret la Generalitat de Catalunya i això són 50.000 milions d'euros.

La previsió de devallada del PIB està xifrada en un 4%. Molt bé, fem números: 

PIB actual = 210.000 milions d'euros. 

PIB - 4% = 201.600 milions d'euros.

Total, que d'estar ofegats i amb uns títols de deute qualificats d'escombraries passaríem a tenir unes finances sanejades i un deute exterior de només el 20% del PIB. Cap Estat del món té aquesta percentatge. Tinguem-ho clar. 

Si per altra banda, el regne veí ens reconeix i assumim part del seu deute, després de negociar-ho, a quin percentatge arribaríem? Al 16%? Al 20%? 

Tot dependria de quin percentatge es fixés. Població o PIB. 

Hem de comptar que el regne té un deute que se situa en el 92,2% del PIB, això són més de 942.000 milions d'euros. Podeu veure-ho aquí. 

Fem números ràpids: 

942.000 x 16% = 150.720 milions d'euros

942.000 x 20% = 188.400 milions d'euros

Respecte del PIB català, això representael 71,77% o bé, el 89,71%.

Tot i assumint part del deute espanyol, no arribaríem al 92% espanyol. 

Per al regne, tant el PIB com el deute es veurien reduïts. Mirem-ne les xifres. El PIB espanyol és d'1 bilió d'euros i el deute de 942.000 -fent números rodons-. 

PIB: 1B - 210.000M = 790.000 M

Deute: 942.000M - 150.000M = 792.000M  

o

Deute: 942.000M - 188.400M = 753.600M

Resulltat? Amb un PIB menor, el deute en el primer cas supera el 100% del PIB i en el segon cas, depassa el 95%.

És clar que hi ha estats a la UE que ultrapassen el 100% de deute respecte del PIB com Itàlia però Itàlia té una zona industrial molt rica i en canvi el regne hauria perdut una de les seves zones econòmiques més potents i dinàmiques.

Cal pensar que cap empresa es tornarà boja i començarà a tancar plantes. Començar de nou amb tot el que significa no passa ni de probabilitat. 

Boicot? Està estudiat pels professors Modest Guinjoan i Xavier Cuadras. En podeu veure un extracte aquí i explicat pels mateixos autors aquí.

També podem veure una previsió feta per Agustí Bordas al programa Singulars del Canal33 aquí.

Impostos. 

A Catalunya es van recaptar uns 70.000 milions d'euros . 

D'aquests, 16.500 milions són els que conformen el que en diem espoli fiscal. Diners que els catalans paguem via impostos que enviem a la capital del regne i no són retornats a Catalunya pel suat concepte de solidaritat interterritorial. Això és, els diners que els catalans, destinem a caritat amb les regions més pobres del regne. És el que el professor Santiago Niño Becerra anomena dèficit fiscal interterritorial o interregional.

Però anem a pams, una cosa és la solidaritat, concepte lligat a la llibertat; i l'altre és el dèficit fiscal on el concepte de llibertat no surt per enlloc. Podríem aplicar la frase castellana Juan Palomo... o l'altra Ordeno y...

Si aquests impostos de 70.000 milions d'euros es quedèssin enterament a Catalunya podríem destinar-los a inversions: infraestructures viàries, millora de la sanitat, l'educació,  les pensions, els serveis públics i a tot allò que l'Estat ha de fer front incloent el deute.

 

Seguretat interior i exterior. 

Policia, ja en tenim. Ens queda per construir alguna estructura d'estat: com poden ser ambaixades i un cos de defensa. D'ambaixades no cal fer-ne a tots els Estats de l'ONU. No ens calen, com a mínim, de moment.

Pel que fa al cos de defensa, tot dependrà de com queda el reconeixemnet internacional. 

Hem de pensar que els aliats de l'OTAN no voldran que un dels trossets del flanc sud de l'Aliança es quedi fora de l'organització. 

Bé, hi ha dues possibilitats. La primera és fer com França, estar a l'organització política i no pertànyer a la militar o l'altra, estar a les dues. 

Per tant, caldria, tan sí com no, això és dins o fora de l'organització, crear un cos de defensa. No siguem ingenus. Amb els Mossos no n'hi ha prou. Són un cos policial interior. 

En Miquel Sellarès ha teoritzat sobre el tema i ho ha explicat en públic en una conferència sobre defensa. Podeu veure'l aquí.

Per tant, caldrà desenvolupar una indústria de tecnologia militar i defensa.  Llocs de treball que s'han de crear per a una indústria nova de trinca. Sense comptar les inversions a fer, situades al voltant del 1,5-3% del PIB.

Fixem-nos que amb això només hem fet que començar, cal, a més:

Infraestructures viàries 

Cal millorar la xarxa d'autopistes i de ferrocarril. 

És inconcebible que a la catalunya del segle XXI de Barcelona a Puigcerdà calguin més de 2 hores de viatge o que per anar a Lleida passant per Manresa, sigui una odissea similar.

Bones línies de tren que comuniquin Catalunya de punta a punta, descomptant el TAV que uneix les capitals. Calen línies de Lleida a Tarragona, de Lleida a Sort i Tremp i la Vall d'Aran, de Girona a Puigcerdà i La Seu d'Urgell sense haver de passar per Barcelona. De Girona a Vic, etc 

I no només ho diem pel volum de passatger, ho diem també per les mercaderies. L'articulació d'un mercat nacional ha de'enllaçar els nuclis de producció amb els ports i aeroports catalans. Passatgers i mercaderies. Eficiència i connectivitat. I no ens deixem que la renovació de la flota de trens, especialment e Rodalies, és més que necessària. Nous trens. Quina empresa renunciaria a un contracte com aquest? Manteniment apart.

Per a millorar les infraestructures viàries es podria implantar el model suís, hongarès, etc -vinyeta anual- per l'ús de les infraestructures pels mitjans de transport nacionals i estrangers. A la frontera suïssa, abans d'entrar al territori helvètic, tothom es retrata pagant la taxa corresponent per la vinyeta que permet que cap autopista sigui de peatge. Quin volum de trànsit rodat tenim a Catalunya? 

Els diners recaptats es podrien destinar perfectament al manteniment de les infraestructures viàries. I construir de bell nou les que necessitem per articular el territori. Es podria seguir la mateixa lògica que amb les vies de ferrocarril. 

Continua a la 2a part...