dissabte, 7 de setembre de 2013

El procés i els partits

Compatriotes,

Aquest escrit és una reflexió sobre les paraules d'ahir al matí del President Mas a Ca na Terribas i de les declaracions d'avui mateix a Can Junqueras, a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.  

Vagi per endavant que pensem i creiem que les paraules d'ahir del President van ser un tret calculat, bé individualment, bé en col·laboració. 

Pensem que van ser un globus sonda per a excitar una mica més les passions d'uns i altres i assegurar que la flama -o el tsunami- sobiranista segueix ben viu, vividíssim entre nosaltres. Per altra banda, també ha estat bona la reacció dels mitjans de comunicació, pseudoperiodistes, juntalletres, altaveus i portaveus i tertulians tots. 

Anem a pams, els sobiranistes han deixat clar i avui han pogut constatar la confirmació, que, el President Mas no s'ha mogut un sol mil·límetre, tal i com ell ha dit a Can Junqueras: consulta el 2014, sí o sí. 

Els espanyolistes, doncs com no era menys esperar d'ells, i per resumir-ho, "en Mas s'ha abaixat els pantalons" i afegiríem, amb tota la ironia, aquell titular que va inventar-se  l'Enric Juliana, l'home del conde a la capital del Regne veí: "Guanya Espanya"; el recordeu? Segur que sí.

Vaja doncs! si ahir tiraven coets que semblava una revetlla de Sant Joan, avui la pòlvora ha fet llufa. Quina pena! 

Han hagut de recompondre's del cop a la mandíbula que el Timoner Mas els ha clavat ben d'hora. Alguns potser fins i tot s'acabaven de llevar i el cafè se'ls ha girat a l'estòmac amb efecte centrifugat. Cagarrines. Tocada a retreta i a pensar. Al racó de pensar. 

És una de les coses que té el procés que estem vivint: excita massa les passions, d'uns i altres.

Si una cosa bona, d'entre les moltes que té, el procés cap al retorn institucional d'abans del Decret de Nova Planta, és que s'albira, i així estarem per a ratificar-nos o desdir-nos quan ocórri, com dèiem, s'albira, primer, l'esberlament de l'actual sistema de partits i els propis partits a i de Catalunya i segon, la clarificació de posicions que aquests partits tenen envers el procés i la seva conseqüència immediata: la recuperació de la sobirania i les institucions d'Estat que li són pròpies, sense tuteles espanyoles. 

Com dèiem, la clarificació de posicions és ben clara o comença a clarificar-se a marxes forçades. Circumstàncies obliguen. Dos bàndols ben configurats. 

Anem a la primera benaurança: l'esberlament. Segons el nostre diccionari, esberlar és: obrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. 

Si busquem uns quants sinònims, trobem que esberlar equival a: esquerdar, descosir, rebentar, esquerdissar, fracturar, rompre, trencar. Així doncs, el diccionari ho deixa ben clar, el concepte.

I som de l'opinió que succeirà el següent amb els partits amb representació parlamentària:

CiU: tornaran a ser CDC i UDC. Dos partits. 
CDC: en sortirà beneficiada, si el procés surt bé i viurà de rèdits durant anys, podrà recuperar la seva ànima liberal-demòcrata sense pressions cristianes. Posarà en Mas als altars i venerarà la seva figura com un déu lar. Potser superi la figura Pujol -que ja és dir!- dins l'imaginari convergent.

UDC: passarà a ser residual, possiblement extraparlamentari. o per què no, desaparèixer.
Gràcies al seus actuals líders, el mariachi i algun més com en Pelegrí -fill del traspassat pelegrí, pelegrí, pelegrí... ¿de donde soy o de donde vengo?-. Al líder se li refot, ja que ell ja ha fet els negocis i podria ser ben possible l'aplicació de la màxima: "merda per qui quedi". Difícil tasca de recuperació per als successors. Serà més fàcil enrolar-se a CDC o al renovat PP.

ERC: un altre partit supervivent o que en sortirà enfortit.
Possiblement es mengi els votants socialdemòcrates de l'extingit psc -actualment, ja és partit dels morts vivents o The Walking Dead Party-. En Junqueras, si no es cansa de la política i les seves baixeses pot ser alguna cosa més que el cap de l'oposició al Parlament... I si assoleix la independència juntament amb en Mas, carrers, places i avingudes dedicades per tot Catalunya. Un heroi a ERC a l'alçada de l'Avi Macià o de Lluís Companys. Estarem a l'aguait.

PSC: partit extingit o en vies d'extinció.
Com als dinosaures, el procés l'haurà -ja ho està fent- afectat de tal manera que la pròpia evolució com a organisme -aplicarem la teoria del darwinisme polític- està accelerant la seva descomposició i futura desaparició. 
Un partit que es va quedar a l'època de la transición política española i que ha evolucionat juntament amb el seu company psoe. Si quan eren joves defensaven el dret d'autodeterminació dels pobles, ara que s'han fet grans, el dret s'ha tornat del revés.

PP: no té sentit a la Catalunya independent, un partit espanyolista en mans de Miss toxina botulínica.
Es preveu una emigració en massa dels seus dirigents. Però compte! Hi ha dos noms que podrien donar la campanada, recollir-ne les restes o les cendres i -com l'au Fènix- resorgir i reinventant-se una vegada més gràcies a dos personatges: un tal Enric Millo o l'actual alcalde de Badalona,  un tal Xavier García Albiol. Ens inclinem per aquest últim. Podria recollir el vot dels dretans purs -ultraliberals, neocons, etc-. Pot ben bé fer un procés de transició i netejar-se del pecat original que és estar a les ordres de la senyoreta botulínica: la campanya execrable anti-immigració de 2010 i l'espanyolisme -aquest últim pot ser un a mica més fàcil. Si els avis van blanquejar el currículum franquista amb llexiu o salfumant, per què aquests haurien de ser menys que els seus avantpassats?-.

ICV: un altre dels partits que pot autodestruir-se, si els seus líders no centren el tret i, tot  i fent estratègia i tàctica de gallina amb les retallades i etc etc etc, es defineixen pel sí incondicional en la qüestió nacional. Els hi va la supervivència. Recolliran vots del finat psc i d'algun despistat que passava per allà. Si enterren el PSUC i passen a ser, decidimanet, iniciativa, poden salvar-se. D'altra banda, la supervivència està en joc.

C's: no té cap sentit parlar-ne.
Destinats a desaparèixer del mapa polític. Pootser passaran als seus llocs de feina anteriors a la seva entrada en política, convertir-se en un partit residual de nostàlgics espanyolistes extraparlamentaris o potser tindran un cert reconegut per defensar els interessos dels espanyols a Catalunya. Mai se sap. Sortir despullat sempre té el seu què i un parell de calendaris nadalencs, sempre es podrien vendre i destinar-ne els beneficis a causes socials....

CUP: poden ocupar l'espectre de l'extrema esquerra.
O d'una esquerra més esquerra que la que pugui representar ICV -si és que sobreviu-. L'esquerra guai i progre que necessita el país. Però esquerra de veritat. Gent formada i discurs coherent. Sense taques, ni corrupteles -un beneit que va deixar-se portar per un dia de rauxa i va contractar Método 3 per a fer-se treure un paper d'un registre, és tonteria, oi?-. Ara, deixeu l'ska i els petes... tampoc calen corbata i vestit, que no colaria. Però... recordeu aquells que estaven a París pel maig del 68 i a Woodstock l'agost de l'any següent? els que no són morts, ara manen. Si em permeteu l'acudit, apreneu dels avis.

Per concloure, poca broma amb el procés. A molts els va, més que una poltrona, poltroneta o pal de l'escala del galliner on cagar -i perdoneu l'expressió-, la seva supervivència. Perque, si no treballen de la política, de què ho farien?


Guanyarem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada