dissabte, 14 de setembre de 2013

El principi del final

Compatriotes,

Han passat, quan? Dos dies de la Diada? Tres? Encara no. Hem hagut de madurar emocions i sensacions, tot allò que vam viure dimecres passat. Un huracà. Una tempesta desfermada, pacífica, democràtica, cívica, familiar, interclassista, intercultural i intergeneracional. 

A la Via Catalana hi érem tots. Bé, tots, no. Alguns no van poder, la nostra majoria silent. La majoria silent que, físicament, per motius de feina, malaltia, edat o qualsevol altre motiu, no van assistir-hi o no van poder. Però que no hi anèssin no significa, ni molt menys, que no hi fòssin. Nosaltres vam anar-hi en cos. I ells estaven amb nosaltres. En ànima. Van prendre forma espiritual i ens van fer arribar la seva energia. Eren amb nosaltres. Tots junts. Un sol poble. Un sol clam.

L'himne del Futbol Club Barcelona ho deixa ben clar, aprofitem-ne la lletra: 
"tan se val d'on venim,
si del sud o del nord,
ara estem d'acord,
estem d'acord,
una bandera ens agermana..."

I la bandera no és cap altra que la de la LLIBERTAT. Sí amics, la llibertat per la qual estem lliutant i a fe de Déu que assolirem. La recuperarem al mateix lloc on Felip V va fer construir una fortalesa per a vigilar-nos i sufocar-nos a foc i sang si ens tornàvem a alçar contra el seu poder despòtic i cruel. 

Una fortalesa que amb el temps, el seu polvorí es va convertir en la seu de la sobirania nacional, el Parlament de la nació catalana.

Dimecres vam iniciar el principi del final. Amics, la Catalunya dins del regne espanyol té data de caducitat. Fem-nos-en a la idea. Posem-nos-ho al cap. Tot el Món, els cinc continents ho han vist. Nosaltres els ho hem ensenyat.

Si fa 300 anys, els canons i els fusells va prendre'ns les llibertats conreades i mantingudes durant tants segles, és just i necessari que les tornem a recuperar. I ho farem! Ho farem democràticament.

Si fa gairebé 300 anys ens van massacrar i enrunar, nosaltres ens urnarem i guanyarem amb la força més poderosa de la democràcia, els nostres vots. Cada vot és una veu que es fa sentir. I serà escoltada. 

Anem per feina, el camí que semblava tan llarg s'està fent curt. Arribem fins al final. Ens ho guanyarem a pols. Cada dia. Cada minut. Cada segons. Ho tenim a tocar dels dits. Hem esperat gairebé 300 anys. Estem arribant al final del camí. I quan hi siguem, gaudirem d'aquest camí que hem fet. Ho recordarem amb il·lusió i ho explicarem als nostres fills i néts. 

Haurem de transmetre que vam guanyar-nos la LLIBERTAT per a nosaltres i per a ells. La resta, el destí de la nostra Nació, el faran com nosaltres, dia a dia, minut a minut, segon a segon.

Compatriotes, tots som un mateix poble. Junts assolirem la LLIBERTAT. 


Guanyarem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada