14 d'abril

Compatriotes, 

Avui es commemora l'aniversari de la proclamació de la República catalana i de la 2ª República espanyola. Som a 14 d'abril de 2013.

Si no fos per la situació de crisi a tots els nivells en la que es troba el país veí, aquesta efemèride potser no tindria la volada que alguns li volen donar.

I és que el país veí està en una situació molt greu, gravíssima que afecta a tots els nivells. 

I a Catalunya? No tant. No tant pel que fa a la política, encara que els mariachis s'entestin una vegada i una altra a dir que la corrupció d'alguns ho empastifa tot. i que  No. I socialment? Aquí és on es comença a girar la truita i la resposta comenci a ser afirmativa. I econòmicament? Decididament sí. Aquí és on rau el quid de la qüestió. Econòmicament estem més que ofegats, estem en estat d'asfíxia. Les arques públiques nacionals són un niu d'aranyes. La teranyina és tan tupida que fa feredat de posar-hi la mà. I les culpes són compartides en aquest camp: per un costat tenim que durant l'època tripartita es van gastar més diners dels que hi havia a la caixa fins al punt d'haver d'emetre bons patriòtics als quals s'atorgava un interès del 4,75 o del 5%. I de l'altra es va caure en la displicència espanyola. Construir infraestructures les quals no podien ser mantingudes. 

I compte! Si els comptes públics van entrar en números vermells, algunes institucions hi van ajudar i elles mateixes també s'hi fan entaforar. I el resultat és que a Catalunya, on les caixes d'estalvis eren el pal de paller dels estalviadors i les petites i mitjanes empreses, van desaparèixer com el sucre en un got d'aigua, o d'absenta.

Aquestes institucions de crèdit van començar a vendre productes tòxics el 2006, sino abans. Sabien que eren tòxics però... set anys després amb la fallida d'algunes ha saltat pels aires tot el muntatge.

Els mercats ja viuen situacions com aquesta, recordem el cas de la bombolla de les punt com? Quan aquestes empreses del negoci d'internet van començar a sortir a borsa, qui no comprava accions d'aquestes empreses era pràcticament un babau... eren negoci. Fins que van rebentar. 

I molts també s'hi van agafar els dits. 

L'assumpte rau en l'especulació, l'avarícia i la desmesura en l'afany de guanyar diners. Però hi ha una altra operació que ho encobreix tot, la neteja dels mercats de capital. 

I netejar significa arreplegar, quedar-se els diners dels que han invertit en aquest tipus de productes financers tan volàtils i tan perillosos. Uns volien guanyar quatre calerons a costa d'especular i els altres, sabent que hi havia aquesta necessitat de diners van aprofitar l'avinentesa i fer neteja.

Guanyarem!