dijous, 11 d’abril del 2013

En diuen interlocutòria

Compatriotes, 

Ahir el Tribunal Superior de Justicia en Catalunya -llegir en espanyol- va dictar una interlocutòria on es deia que si un alumne no entén el mestre/professor, en català, que aixequi el dit i demani que el mestre/professor faci la classe en espanyol. 

El jutge Santiago Vidal ha afirmat que el text és incongruent, incoherent. Els magistrats no tenen en consideració que  en les escoles catalanes s'atén de manera individualitzada a tots aquells alumnes nouvinguts, per tant, l'única cosa que ha de fer el mestre/professor és donar-li el bon dia en espanyol.

La cosa ve de lluny. De la sentència del tribunal constitucional espanyol contra l'estatut de Catalunya del 2006. Ells van dir prou i nosaltres també hem dit prou! I ho vam fer amb la veu ben alta, amb el cap ben alt. 

Si resulta que, tal i com ha dit la consellera del ram, Irene Rigau aquest matí en una entrevista radiofònica, s'està posant en risc la convivència, i es vulnera el dret a l'atenció indivualitzada/personalitzada per a aquells alumnes que no entenguin el català. 

La llengua a l'escola no és un menú a la carta. És i serà el català. Però tenim un problema i són les mesures cautelars que va dictar aplicar el tribunal supremo per tal que a les escoles de la Nació s'imparteixi en idioma espanyol un percentatge més elevat de matèries en llengua espanyola per no crear un mal irreparable a l'alumne afectat. Un mal irreparable? Que es tornarà tonto? O serà més del que ja ho sigui? De gran es voldrà fotre daltabaix d'un pont? Es punxarà cavall per la vena? Es farà militant del partit dels mentiders com el ministre del ram?

El tema és trencar el model de país i de convivència. Bé, què fer llavors?

Es poden fer dues coses. La primera mesura és expulsar el nano que demani fer classes en espanyol. Causa? Interrompre el normal funcionament de l'aula i el seu desenvolupament. 

La segona mesura és deixar el nano que demana fer la matèria en espanyol sol a l'aula. Ordenar la resta de la classe a agafar les coses i anar-se'n a una altra aula. I al nano, solet, que vingui algú altre a fer-li classe.  I problema resolt. 

O es treu la poma podrida de l'aula o l'aula s'escampa la poma podrida. Segregació? No! Defensa! Els catalans ens hem de defensar davant d'atacs d'aquesta mida. Ja n'hi ha prou! I hem de seguir dient prou cada vegada que faci falta. Ni un pas enrere.

Malgrat ells, 


Guanyarem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada