dimecres, 10 d’abril de 2013

El fracàs del sistema

Compatriotes,

Aquest és el segon escrit que faig avui. No, no és el que esteu pensant. No estic en ple procés creatiu. Simplement m'han vingut unes idees i les vull compartir amb vosaltres. 

Estem en un procés de descomposició del sistema heretat de la dictadura franquista. Aquell ranci Movimiento nacional que va estar vigent entre 1937 i 1976 es va descomposar, després de ser abolit a partir de les Cortes del harakiri

Van muntar un sistema hereu d'aquell amb tots els seus vicis. Van posar-hi voluntat però les dinàmiques no van ser superades. I quan no es canvia la dinàmica, aquesta continua encara que es canviïn les estructures. El mal va quedar-se a dins. No es va fer neteja. I el sistema necessitava una neteja profunda. Es van quedar a la superfície. No donava per més. Cal dir que els temps eren difícils però serveix de disculpa. van ser valents per a algunes coses però van deixar una feina a mig acabar. I ara, el que  els queda d'aquell sitema se'ls dissol com una cullerada de sucre en un got d'aigua. I es dissol per la pròpia voluntat d'ells.  

Tot i que la majoria dels partits polítics catalans presents actualment al Parlament de la Nació catalana vénen d'abans de la descomposició del règim, i només dos són relativament nous en l'àmbit parlamentari, sembla que l'aposta sobiranista del partit majoritari i hegemònic durant els últims 32 anys de sistema democràtic ha fet trontollar i de debò els fonaments de tot el país veí. 

I es que la històrica manifestació de l'11 de setembre de 2012, Diada Nacional, va ser monumental i un clam eixordador  va retrunyir i el ressò va arribar  als cinc continents. Que es manifestessin entre 1,5 i 2 milions de persones clamant independència va ser... sense paraules! Vam viure tantes emocions... No tenim paraules per definir l'experiència. Indescriptible!

L'onada del tsunami va alçar-se tan alta, que encara s'hi manté. La il·lusió de la població catalana, repeteixo catalana, es manté intacta. Tots els embats que se'ns  van llançar i es continuen llançant no han calat.

Només ha calgut que la federació CiU, juntament amb l'històrica ERC, hagin proposat el dret d'autodeterminació per a que el sistema polític del país veí trontolli com mai abans ho havia fet. 

Alguns van voler, i encara ho volen, dil·luir la voluntat de SER LLIURES amb un caramel enganxat en el seu embolcall -el federalisme-, altres ordeixen plans per a fer fracassar el procés cap a la LLIBERTAT -en van dir, pel que sembla, Horizonte Después- i altres, es debaten en saber on són ja que  la eva posició està situada entre el caramel enganxat -federalisme- i la independència.

Estan enganxats a les antigues dinàmiques polítiques i socials. Estan encara paint que s'ha acabat l'eix dreta-esquerra i que ara, la idea sobre la que orbita tota, tota la política catalana, la idea central és l'eix sobirania-desaparició. 

Els hereus del franquisme i els neolerrouxistes han de ser derrotats. I a fe de Déu que ho seran.


Guanyarem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada